29 de maig de 2016

Temporada de cireres al Baix Llobregat

Crec que aquest és el tercer any que, pel maig, iniciem el nostre particular pelegrinatge pel Baix Llobregat per comprar les seves delicioses cireres. Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles del Llobregat formen part de l'anomenat cinturó de la cirera del Baix Llobregat -expressió que vaig trobar en el que suposo, és el primer llibre que va escriure el famós xef, José Andrés, La Perla Roja, receptari de cuina, i que em van ensenyar a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma de Cervelló-. Entre aquestes tres poblacions produeixin la meitat de les cireres conreades a Catalunya, i en els últims anys també s'ha afegit la població del Papiol. Però també es conreen cireres a altres zones del país, com a Arenys de Munt (Maresme) la cirera d'en Roca, a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), on cada any s'organitzen les Jornades Gastronòmiques de la Cirera, o a Llers (Alt Empordà)-on es van introduir, des de França cap als anys 50, després de que una gelada matés les oliveres de la zona.


Encara que avui en dia és un dels conreus més emblemàtics del Baix Llobregat, fins a la fil·loxera, que acabà amb el conreu de la vinya a tot el país, el cultiu del cirerer només era per l'autoconsum; quan es van arrencar els ceps morts, aleshores es plantaren els cirerers per la seva explotació comercial. D'aquí provenia l'expressió "anar a la vinya a collir cireres", pròpia de Sant Climent de Llobregat, segons explica Gerard Solís, xef del Restaurant El Racó de Sant Climent, i guanyador del Gourmand World Cookbook Awards, pel seu llibre monogràfic sobre les cireres, Bojos per les cireres.

Foren els romans els que introduïren el cultiu a la península d'arbres fruiters provinents d'Orient, com el presseguer, el pruner, el perer, el pomer i el cirerer, ja que els cultius propis d'aquesta zona eren la vinya, l'olivera i el conreu de fruita seca.

Les varietats més tradicionals del Baix Llobregat són la Cuallarga, la Forta i la Villareta, que s'han anant substituint per altres varietats més productives, encara que no s'han perdut, la Villareta, per la seva exquisidesa, i les altres dues, especialment la Forta, per que es fan servir per pol·linitzar els camps, ja que una varietat de cirerer s'ha de pol·linitzar amb el pol·len d'una altra varietat, encara que s'estan introduint varietats que s'autocomplementen entre elles. Entre les que més és comercialitzen avui en dia estan la Burlat, la més primerenca, la Starking, la Van o la Sweet heart.


La temporada de cireres va de maig a juny; aquestes es cullen a ma i amb la cua o capoll, excepte la varietat Picota, perquè no perdin líquid. És una fruita que no madura fora de l'arbre, de manera que s'ha de collir en el moment òptim de maduració. La cirera conté vitamines A i C i és rica en minerals i antioxidants; té propietats depuratives, diurètiques -les infusions de capolls també tenen la mateixa propietat- i antiinflamatòries. El més adequat és menjar les cireres entre hores o abans dels àpats; a més, es poden fer servir per cuinar tant plats dolços com salats, de carn i de peix.


La temporada de festes de la cirera del Baix Llobregat comença a mitjans de maig, amb la de Sant Climent de Llobregat, a la que segueix la de Santa Coloma de Cervelló i acaba, a començaments de juny, amb la de Torrelles de Llobregat i el Papiol; en totes elles trobareu, a banda d'un mercat on comprar cireres directament del productor, exposicions i mostres de cireres i altres activitats per a grans i petits.

Així que ja sabeu, encara esteu a temps la setmana vinent de tastar i comprar les delicioses cireres del Baix Llobregat, a Torrelles de Llobregat, abans que s'acabi la temporada.




Llibres consultats: De la terra al rebost, de la Diputació de Barcelona i La Perla Roja, receptari de cuina, de xef José Andrés, facilitats per la biblioteca de Santa Coloma de Cervelló, Pilarín Bayés; també articles de la revista, Cuina.

27 de maig de 2016

De la vinya al Monestir : visita al Monestir de Sant Pere de Rodes

Fa unes quantes setmanes, vam visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà, coincidint amb una visita guiada amb tasts de vins de la comarca organitzada pel propi museu del monestir. La finalitat era donar a conèixer l'important paper que van tenir els monestir en la cultura del vi del nostre país.


Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els monestir cristians van ser els que van mantenir el cultiu de la vinya i l'elaboració del vi, tenint en compte l'important paper del vi dintre de la litúrgia cristiana, on el vi va deixar de ser un regal dels Déus, com a la cultura egípcia, grega o romana, per convertir-se mitjançant el ritual de l'eucaristia, en la sang de Crist. Ordres monàstiques com la benedictina, que establia, entre les seves normes, la de que cada monjo havia de rebre una emina (270 centímetres cubics) de vi al dia, la del Císter o la de la Cartoixa, van ajudar a l'expansió del cultiu de la vinya arreu de Catalunya. Encara que no només els monjos consumien vi, doncs aquest era de consum habitual entre la població, tenint en compte que l'aigua en aquella època era portadora de malalties tot sovint.

Malgrat les diferents invasions que va patir la península, el cultiu de les vinyes i l'elaboració del vi es va mantenir i consolidar al llarg de l'edat Mitjana, època d'esplendor dels monestir cristians; de fet una de les qüestions que es tenia en compte a l'hora de fundar un monestir era comprovar si la terra del voltant era apropiada pel cultiu de la vinya. De fet, es va arribar a mesurar la hospitalitat dels monestirs segons la qualitat de vi que oferien als seus hostes.


A Catalunya, els monestirs de Sant Pere de Rodes, Santes Creus, Poblet, Sant Benet de Bages i Escaladei van ser els grans centres productors de vi de l'època medieval. En concret, Sant Pere de Rodes va destacar en l'elaboració del vi, i inclús a un dels seus monjos cellerer, Ramon Pere de Noves, se li atribueix un tractar sobre el vi. De fet l'època d'esplendor del monestir, cap els segles XII i XIV, es relaciona directament a la prosperitat dels cultius, vinya i oliveres, potenciat en gran mesura per la important afluència de peregrins al monestirs.

Si visiteu el monestir de Sant Pere de Rodes, no us perdeu de visitar el nucli antic de la població de Santa Creu de Rodes, i la seva església del 974, encara que podria ser que fos anterior a aquesta data ja que conté detalls propis de les esglésies visigòtiques; els últims anys s'han realitzant treballs arqueològics que han recuperat les restes de diferents edificacions del poble.


El monestir de Sant Pere de Rodes va viure una segona època d'esplendor, i ho demostra el fet de que el celler que avui es pot visitar fos construït al segle XVII; això va ser degut a que França entrà en guerra i no podia cobrir la demanda d'alcohol que hi havia al mercat; aleshores a Catalunya es tornà a plantar vinya -fent desaparèixer grans extensions de boscos- i elaborar vi fins que la fil·loxera, que primer va arribar a França, entrà a la península i arrasà també els ceps d'aquí. Avui en dia, a l'Empordà, encara no s'ha recuperat més de 10% de les extensions de vinyes que hi havia abans de la fil·loxera.


Per finalitzar la visita al monestir, un tast de vins maridats amb platets elaborats amb productes de la zona, com les anxoves o la botifarra dolça, cuinats al restaurant situat al mateix monestir; el vins eren del celler Vins del Port, i el seu propietari Genís Pinart és una de les persones que ha treballat per la recuperació del conreu de la vinya al Cap de Creus. Els seus vins tenen noms tan suggeridors com Rosat de Mont-Roses, Llum de Mar, Fons de Mar, Ruixim de Mar i Dolç de Mar; varietats autòctones, vinyes velles i un important treball per recuperar el conreu tradicional de la vinya en aquesta zona i l'elaboració d'uns vins amb molta personalitat.

24 de maig de 2016

Iogurt casolà de xocolata

Ja us he parlat més d'una vegada del blog Come conmigo El Blog de Palmira; a banda de que Palmira és un encant de persona i en sap un munt de cuinar, no hi ha cap recepta que hagi fet d'ella que no m'hagi sortit bé, -i n'he fet unes quantes-; també té al blog uns reculls de receptes esplèndids, i resulta que fa uns mesos, vam comprar una iogurtera i encara no havíem passat de la primera fase (o sigui experimentar amb iogurts naturals fins aconseguir una textura que ens fes el pes); un dia ens vam animar a fer iogurt amb melmelada, i vam aconseguir un batuts esplèndids...i fins aquí havien arribat els experiments amb la iogurtera, fins que vaig fer una ullada al recull de receptes de iogurt de Palmira i endevineu quina era la primera recepta del recull?...iogurt de xocolata, és clar? I sabent que les receptes de Palmira no fallen mai, em vaig animar a passar de nivell en la relació amb la meva iogurtera, i aquí teniu la prova fotogràfica de que els iogurts van sortir PERFECTES! D'un color preciós, amb una textura fantàstica i amb un gust a ... xocolata, xocolata!, perquè no es fan amb cacau en pols, sinó amb xocolata per fondre.

Un advertiment però, vigileu quin iogurt blanc feu servir; no feu servir un que tinc un gust molt àcid; la primera vegada, vaig fer servir un de pot de vidre, i quasi em mata el gust de la xocolata; així que, quan destapeu el iogurt, si desprèn molta olor àcida, descarteu-lo i feu servir una altra marca.


Ingredients per 6 iogurts:
  • 850ml de llet sencera
  • 200g de xocolata per fondre 62% cacau 
  • 6 cullerades de sucre blanc
  • 1 cullerada de Maizena
  • 1 iogurt natural 
Tallem primer la xocolata a trossos o bé fem servir gotes de xocolata per fondre, i les posem en una cassola amb 800 ml de llet, a foc suau, remenant constantment fins que la xocolata es fongui i s'hagi barrejat totalment amb la llet; a continuació, afegim el sucre i el mesclem fins que es desfaci totalment.

També desfem la Maizena en els 50ml de llet restants, i quan no hagi quedat cap grumoll, la mesclem amb la xocolata amb llet. Tornem a posar la cassola a foc suau i remenem sense parar fins que el líquid tingui un color homogeni; aquest pas és molt important, perquè si no remenem bé, els diferents components de la xocolata es separaran durant la fermentació i el iogurt quedarà "a capes"; quan comenci a espessir una mica, retirem la crema del foc i, sense esperar a que es refredi, la tapem amb film transparent, tocant el líquid, i deixem que refredi a temperatura ambient.

Posem el iogurt natural en un bol i anem abocant poc a poc la llet amb xocolata, una vegada s'hagi refredat, remenant fins que s'integrin bé tots els ingredients. Repartim la crema entre els gotets de la iogurtera i la posem en marxa entre 9/12 hores - jo els vaig tenir 14 hores-. Una vegada s'hagin refredat, els fiquem al frigorífic unes quatre hores més abans de devorar-los. Us encantaran aquests iogurts pel seu intens gust a xocolata!

22 de maig de 2016

Tasta el Bages

Aquest dissabte s'ha celebrat la primera edició de "Tasta El Bages", una iniciativa emmarcada dintre dels actes d'ExpoBages, amb la finalitat de donar a conèixer els productes gastronòmics que s'elaboren a la comarca. L'activitat, organitzada per Proper, al que aprofitem des d'aquí per desitjar-li molta sort en el nou projecte que ara engega-, Fira de Manresa i l'Ajuntament de la ciutat, s'ha celebrat a la Plaça Major de Manresa, amb la voluntat de potenciar i revitalitzar el casc antic manresà i el seu mercat tradicional dels dissabtes.


A "Tasta el Bages" es podien degustar i comprar productes directament del productor, o cuinats pels millor xefs de la comarca acompanyats dels vins de la DO Pla de Bages. Entre els participants podíem trobar Mengem de l'Hort, una cooperativa de treball i consum, amb els seus productes de la horta, Formatges Muntanyola, que des de fa un parell d'anys gestiona la Fundació Ampans, Olis Migjorn, que aposten pel cultiu biològic, Artelac, elaborador de productes ecològics derivats de la llet de cabra, l'Obaga de l'Agneta, productor ecològic de vi i oli, la carnisseria Mercè Aloy, el Forn de Pa Coma, quarta generació de forners, que ostenta el distintiu d'Artesans Alimentaris que atorga la Generalitat de Catalunya o Pastateca, obrador de pasta fresca artesana de Manresa. Entre els restauradors participants, hi eren Cal Magre, del que vam tastar una mini hamburguesa de vedella ecològica de Castelltallat amb xips de verduretes, l'Espai Rubiralta, el Restaurant Gaudí, que va elaborar dos platets deliciosos, un suquet de sípia amb xips de remolatxa i un de patata amb favetes i cansalada saltejades, la Taverna 1913, la Vermuteria Santa Rita i la Taverna dels Set Turons; per la seva banda, el Setè Cel va oferir una selecció de vins de la DO Bages.


Entre els vins seleccionats de la DO Pla de Bages presents a "Tasta el Bages" no podia faltar un picapoll (Picapoll d'Artium), varietat autòctona de la comarca i que ha esdevingut símbol identitari del Bages. Altres varietats autòctones que s'estan recuperant són el Picapoll negre, el Sumoll i el Mandó.

"Tasta el Bages" vol ser també el punt de partida d'un projecte que pretén incrementar el consum del producte de proximitat mitjançant la seva difusió amb activitats complementàries com demostracions de cuina en directe, xerrades i tasts i d'altres activitats de caire lúdic que també serveixin per dinamitzar el centre històric de la ciutat.

Vam tenir temps per visitar el mateix dia l'exposició de Camins de Bages situada a la Plana de l'Om, on es van situar estands que facilitaven informació turística de tota la comarca, i on vam trobar els amics de Bages Terra de Vins, dels que us vam parlar fa uns dies, quan vam visitar les tines de pedra de la Vall del Flequer, - us recomanem que visiteu la seva pàgina web per conèixer les seves propostes enoturístiques i culturals-; també hi havien altres estands amb informació sobre les activitats que es poden realitzar al Geoparc de la Catalunya Central, activitats per tots els gustos i és que, com diu l'eslògan de Camins del Bages, hi ha tot un territori per descobrir...i assaborir en aquesta comarca de la Catalunya Central!


20 de maig de 2016

Dolç de sèmola

Quan la Mercè de Destapant Cassoles va elegir com a protagonista del repte del Blog al Plat d'aquest mes a la Mireia Carbó, em va agradar moltíssim la idea perquè per a mi, i segur que per més d'un@ de la meva generació, va ser una de les primeres cuineres mediàtiques de casa nostra - o com a mínim la que més recordo de totes-. Abans de sentir parlar de Ferran Adrià, els germans Roca o Gordon Ramsay, la Mireia Carbó ens ensenyava a cuinar plats senzills, amb ingredients tradicionals i que sempre sortien bé. Per això, el repte d'aquest mes m'ha servit per tornar a fullejar dos dels llibres de la Mireia Carbó, La Cuina et dóna joc, i La Cuina que no amoïna, i apuntar-me unes quantes receptes per fer més endavant.

La recepta de la Mireia que he elegit ha estat el Dolç de sèmola, perquè és un ingredient que a casa no fem servir gaire, però que trobes a tot arreu, és molt econòmic i molt versàtil a la cuina, ja que tant pots fer-lo servir per fer pa, com per fer pasta fresca, una sopa o unes postres, i continuaré investigant...També s'accepten suggeriments!


Per a quatre persones:
  • 200 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida 35%MG
  • 100 grams de sucre blanc
  • 50 grams de sèmola de blat
  • 2 fulles de gelatina
  • ratlladura de llimona (jo he posat la de mitja llimona)
  • ratlladura de taronja (jo he posat la de la taronja sencera)
Primer posen les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda.

En un cassó, bullim la llet amb la ratlladura de llimona i taronja i el sucre; a continuació, retirem el cassó del fo, i afegim la gelatina ben escorreguda, i remenem fins que es desfaci totalment. Afegim després la sèmola i tornem a remenar, i deixem que es refredi el preparat a temperatura ambient.

Muntem la nata amb una batedora de varetes elèctriques ( es aconsellable que la nata la traieu del frigorífic just abans de fer-la servir). Quan el preparat de llet estigui a temperatura ambient, afegim la nata muntada i mesclem fins que ens quedi una crema homogènia. Repartim la crema en copes o bols i els fiquem al frigorífic, per servir-les no massa fredes, acompanyades o no -a mi m'agraden força sense cap acompanyament- de melmelada de taronja o com proposa la Mireia amb confitura de maduixes.

No us perdeu de fer una ullada a les receptes elegides per la resta de participants del repte, que trobareu en el blog de Destapant Cassoles.

18 de maig de 2016

Molins de Rei BdeGUST

Des del passat dilluns, 16 de maig, i fins el 18 de juny podem gaudir de la 1ª Mostra Gastronòmica de Molins de Rei: Molins de Rei BdeGUST, una oferta gastronòmica en la que participaran 41 establiments de la vila. Segons l'alcalde de la ciutat, Joan Ramon Casals, "amb aquesta iniciativa volem donar la màxima visibilitat a un sector estratègic que dóna un servei d'altíssima qualitat però que encara és desconegut per massa gent de la vila i del nostre entorn". Molins de Rei BdeGUST és, doncs, una iniciativa per que els veïns i visitant de Molins de Rei descobreixen els bars i restaurants de la ciutat, amb diferents propostes gastronòmiques:


Per una banda, entre el 16 i el 29 de maig, 36 bars i restaurants de Molins de Rei oferiran tapes i platets acompanyats d'un copa de vi o d'una canya de cervesa Damm a un preu de 3 euros.


I quan acabin les tapes, a partir del dia 30 de maig i fins al 18 de juny, 9 restaurants de la vila oferiran menús gastronòmics entre 25 i 35 euros, elaborats amb producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat i amb productes de proximitat conreats pels membres de l'Associació de Pagesos de Molins de Rei.


A més, durant el Molins de Rei BdeGUST es celebraran quatre showcookings a la Sala Punt de Comerç del Mercat Municipal, el primer avui, de la ma del Restaurant El Tast, i els següents, el dia 25 de maig amb el Restaurant Ca La Mirelis, l'1 de juny amb el Restaurant La Peni  i el 8 de juny amb el Restaurant L'Àpat; totes les demostracions tindran lloc a les 18.00h.

Podeu seguir tota la informació sobre aquesta mostra gastronòmica a les xarxes socials i a Molins de Rei Centre de Comerç. Una molt bona oportunitat per gaudir de l'oferta gastronòmica de Molins de Rei elaborada amb producte fresc i de proximitat del Baix Llobregat, i és que Molins de Rei BdeGUST.