28 de juny de 2016

Descobrint la #RutadelTram amb Turisme del Baix Llobregat

Per tal de promocionar la comarca del Baix Llobregat, fa uns dies es va inaugurar la nova campanya De Ruta amb el TRAM 2016, que vol donar a conèixer diferents propostes d’activitats, visites i restaurants del Baix Llobregat per on passa el tramvia (línies T1, T2 i T3), a més d’oferir descomptes i promocions especials.


Propostes per visitar llocs emblemàtics com l’obra modernista de Jujol a Sant Joan Despí, l’antiga fàbrica de ceràmica “La Rajoleta” o el Monestir de Santa Maria de Montsió a Esplugues de Llobregat, el Museu Agbar de les Aigües o el Museu Palau Mercader a Cornellà de Llobregat, l’edifici Walden o el Molí Fariner a Sant Just Desvern i el Palau Falguera a Sant Feliu de Llobregat, són alguns dels exemples. Visites que es poden combinar amb una variada oferta gastronòmica amb descomptes especials a restaurants seleccionats de la ruta, sense oblidar els mercats de pagès on poder comprar producte de proximitat del Parc Agrari del Baix Llobregat, que es celebren al Parc de Can Mercader i al Parc de Torreblanca.

Tota la informació de la campanya la podeu trobar aquí; i per beneficiar-se dels descomptes, només cal seleccionar la promoció que ens interessi i introduir la nostra adreça de correu electrònic per que ens enviïn un correu que, ensenyant des del nostre dispositiu mòbil en l'establiment elegit, permetrà que ens apliquin directament el descompte de la campanya.

El dissabte 18 de juny, el Consorci de Turisme va organitzar una ruta per conèixer part de la #RutadelTram: la primera parada a Cornellà (Ignasi Iglèsias T1 i T2) per visitar el restaurant El Diván de los Sentidos, un restaurant Slow Food, amb aula gastronòmica, on la xef Eva Davó elabora els seus plats amb productes ecològics, de proximitat i de comerç just.


La següent parada va ser al Parc de Torreblanca (T3) on Aura Cultura ens va fer una visita teatralitzada pel jardi d'estil romàtic fet construir pels marquesos de Monistrol al segle XIX; un jardí amb grutes, salts d'aigua, camins amagats i inclús un laberint, on abans s'aixecava el Palau de Torreblanca. La finca que està repartida entre tres municipis, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, va ser famosa pels seus rosers fins la dècada dels setanta del segle passat.
Cada diumenge es celebra un mercat de pagès amb productes del Parc Agrari del Baix Llobregat.


La següent parada ens va portar fins a Sant Feliu de Llobregat per visitar les antigues vivendes del treballadors de Can Bertrand , una colònia industrial on es fabricaven estampats de cotó i teixits de pana des del 1861 i fins al 1961. Inicialment només hi havia una única nau, però amb el temps va esdevenir un conjunt fabril format per sis naus industrials, diferents grups d'habitatges per als treballadors i una escola bressol.


A continuació ens vam dirigir al Palau Falguera, per fer una visita guiada amb Arrels Locals. Construït al segle XVII, té una superfície de 2.800 m2  i  uns jardins que actualment tenen una extensió de 1,5 hectàrees, encara que a la seva època d'esplendor arribaven fins al riu Llobregat.


En aquests jardins es celebra cada any, el mes de maig, i des del 2006, l'Exposició Nacional de Roses. I és que Sant Feliu de Llobregat té una gran tradició roserística: el santfeliuenc Pere Dot va ser l'impulsor de la primera exposició de roses a la ciutat l'any 1928. A l'any 1957 l'exposició va ser declarada Nacional. Aquesta tradició ha fet que la ciutat tingui el sobrenom de "La ciutat de les Roses"; i per fomentar el coneixement d'aquesta flor, símbol de la ciutat, els Amics de les Roses organitzen cada any unes jornades gastronòmiques on els professionals de la cuina santfeliuenca elaboren plats amb roses i altres flors, l'anomenada Cuina de les Roses.

I per finalitzar la ruta i recuperar forces, una degustació de la Cuina de les Roses i de productes de proximitat al restaurant Aire ubicat als jardins del Palau Falguera.


I això ha estat un tastet de tot el que podeu fer amb la #RutadelTram; fins a 45 propostes per a tots els gustos, per gaudir amb el tramvia del Baix Llobregat.

Fem una #RutadelTram aquest cap de setmana?

26 de juny de 2016

Carbassons lluna farcits de tonyina i melmelada de pebrot

Tornant diumenge passat del Mercat del Préssec de Sant Pau d'Ordal, vam passar per una parada de verdures del Tros d'Ordal i vaig veure que venien carbassons lluna grocs. Justament el dia abans els havia vist al Divan de los Sentidos -conreats al Parc Agrari del Baix Llobregat-, i al principi no hi havia caigut que eren carbassons perquè no els havia vist mai de color groc. Naturalment no em vaig poder resistir a comprar-ne uns quants per fer-los a casa; em van dir a la parada que tenien un gust més suau que els carbassons verds i a més tenien un color groc tan bonic..!.A casa, vaig decidir farcir-los de tonyina, un ingredient amb gust potent, i com no tenia pebrot vermell, vaig fer servir melmelada de pebrot -m'encanta des de que vaig tastar la de La Fageda-; i el resultat ens ha agradat molt, perquè el sabor de la tonyina combina perfectament amb la dolçor de la melmelada de pebrot. Què us sembla la combinació? Us animeu a provar-la?


Ingredients per a dos persones:
  • 4 carbassons lluna
  • 1 ceba gran
  • 2 llaunes de tonyina en oli d'oliva
  • 2 cullerades de melmelada de pebrot (i si no en teniu,feu servir pebrot vermell tallat ben petit)
  • formatge parmesà
  • sal i pebre mòlt
  • oli d'oliva
Primer tallem la part de dalt dels carbassons i buidem la carn amb un cullereta petita o millor amb un "sacabolas" o una cullera parisina. Quan els hàgim buidats, tenim dues opcions: o posem una cassola amb aigua i bullim els carbassons durant 5 minuts, o bé els posem en un plat pla, emboliquem el plat amb els carbassons amb film transparent i els posem al microones a potència màxim de 8 a 10 minuts, depenent de la mida dels carbassons. Després fem el mateix amb les tapes dels carbassons, però només 3 minuts. Us recomano el microones perquè és molt ràpid i la verdura no queda aigualida.

Encenem el forn a 180º, dalt i baix.

Mentrestant, tallem una ceba en trossos ben petits i els cuinem en una paella fonda fins que transparentin; després, afegim el pebrot tallat ben petit -si és que no fem servir la melmelada-; i quan estigui ben tou, afegim la carn de carbassons també tallada ben petita; la carn dels carbassons deixarà anar aigua, així que la cuinarem, sense tapar la cassola, fins que el líquid gairebé desaparegui -vigilant que no es cremi-; després afegim la tonyina ben escorreguda i la mesclem amb la resta d'ingredients; salpebrem. Finalment, si no hem fet servir pebrot vermell fresc, afegim les dues cullerades del melmelada de pebrot i les integrem amb els altres ingredients. Farcim els carbassons, posem per sobre formatge parmesà ratllat i per últim posem la tapeta a cadascun i els fiquem al forn 15 minuts. Servin calents.

24 de juny de 2016

Fira de la Cirera d'en Roca a Arenys de Munt

Cada 24 de juny, per Sant Joan, es celebra a Arenys de Munt, i des de l'any 2000, la Fira de la Cirera d'en Roca. Com potser ja sabeu, nosaltres, des de fa uns anys, comencem al maig el nostre particular pelegrinatge per algunes comarques de Barcelona visitant les fires que es celebren al volant de la cirera que, com ja podeu imaginar, és una de les nostres fruites preferides. Ja us vaig parlar en un anterior post de la ruta pel Baix Llobregat, sobre les Jornades de la Cirera de Caldes de Montbui -fins al 8 de juliol- i ara toca anar cap a Arenys de Munt al Maresme, per menjar la famosa Cirera d'en Roca.


Justament en la visita a la Biblioteca Pilarin Bayés de Santa Coloma de Cervelló, durant la seva Fira de la Cirera, ens van descobrir dues petites joies, per una banda el que devia ser el primer llibre que va escriure l'internacional xef José Andrés, La Perla Roja, receptari de cuina, que va escriure quan vivia en aquella població del Baix Llobregat, i un estudi publicat al Fulls Arenyencs de Cultura, l'any 2001 -Núm.4- escrit per Gaspar Casals i Coll, titulat Roca: cireres i minaires, que explica l'origen de les famoses cireres d'en Roca.

Al segle XIX a Arenys de Munt es cultivaven bàsicament el blat, la vinya i l'olivera, sent la vinya el conreu més important fins la fil.loxera. Cada pagès pel seu propi autoconsum cultiva arbres fruiters, com el cirerer, que van portar els romans a la península des de la zona més oriental del seu imperi. Aquelles cireres, però, no tenien res a veure amb el sabor de les cireres que temps després portarien al poble els germans Roca que treballaven de minaries, construint pous d'aigua per Catalunya.

Els minaires d'Arenys de Munt teniem molt anomenada i treballaven per la Costa Brava Sud, el Maresme i l'Empordà. Durant un dels viatges que van fer els germans Roca per qüestions de feina, uns diuen que pel Pirineu i altres per l'Empordà, van visitar una masia on hi havia un cirerer que donava unes cireres una mica àcides amb consistència dura i de color entre vermell i groc pàl·lid. Els masovers els hi van dir que l'arbrer provenia de França, i als germans Roca els van agradar tant les cireres, tan diferents de les que havien tastat fins aleshores, que a l'hivern següent van tornar a la masia -que no se sap segur en quina població estava situada- i van agafar quatre empelts que se'n van emportar cap a Arenys de Munt -això va passar entre el 1890 i el 1900-.


Els cirerers van trigar uns anys a donar fruits, i quan la gent del poble els van tastar, van agafar esqueixos dels arbres originaris dels germans Roca per plantar-los a casa seva, fins el punt de posar en perill els primers arbrers; la manera d'empeltar els cirerers d'en Roca s'anomena "a l'estaca" i serveix tant per a fruiters com per a vinyes; es fan servir com a peus, cirerers bords de bosc o brots de les arrels d'arbrers consolidats.

Al començament els cirerers es plantaven entre les vinyes, perquè els parcers tenien arrendats els terrenys només per plantar ceps; quan la fil·loxera arrasà les vinyes, els cirerers van ocupar el seu lloc.

La climatologia pròpia d'Arenys de Munt ha fet que aquests cirerers només sobrevisquin en aquesta zona i no en altres del Maresme. Tant la seva producció com la seva comercialització està molt limitada, per aquesta raó és difícils trobar les cireres d'en Roca fora d'Arenys de Munt, i només en alguna població propera.

Així que si voleu tastar les cireres d'en Roca, tots cap a Arenys de Munt aquesta tarda!


Foto de les cireres d'en Roca extreta del blog, El Gourmet Català.

21 de juny de 2016

Visita a la Granja La Roca #benvingutsapages

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat la primera edició de Benvinguts a Pagès, un projecte liderat per la Fundació Alícia, amb la col.laboració de l'Agència Catalana de Turisme  i el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i dels patronats de Turisme de les Diputacions, amb la voluntat d'apropar el productor al consumidor final, sense intermediaris, per conèixer l'origen dels productes que mengem. Aquesta activitat s'emmarca dintre dels actes de la designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 i de l'Any de la Gastronomia i l'Enoturisme.

Gairebé 200 explotacions catalanes han participat en les jornades de portes obertes, on també han participat  uns 225 restaurants oferint menús elaborats amb productes de temporada i de proximitat i 230 allotjaments, amb ofertes de cap setmana.

Malgrat el mal temps de dissabte, més de 12.500 persones han participat en #benvingutsapages; amb aquestes dades, l'organització ha valorat la primera edició com un èxit total, i ja prometen una nova edició per l'any vinent.


Nosaltres divendres per la tarda, vam visitar la Granja La Roca, una granja avícola situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al Vallès Occidental, que es dedica a la producció d'ous ecològics, seguint la normativa de la CCPAE, d'agricultura ecològica certificada, i ara també a l'elaboració de brou de gallines ecològiques i brou d'escudella amb vedella ecològica de La Soleia. Amb aquests brous es presenten als Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) que concedeix cada any la Generalitat, per incentivar les innovacions en les empreses agràries orientades a la millora de la competitivitat i la sostenibilitat del sector.

La Granja La Roca està ubicada en una pineda a 200 metres de la Masia La Roca, una de les masies més grans i antigues de la Vall d'Horta, documentada des de l'any 1328, al terme municipal de Sant Llorenç Savall, a 17 Km de Sabadell. Van ser pioners a Catalunya en la producció d'ous ecològics. Les gallines disposen de patis de pastura on es mouen lliurement; aquests patis es fan servir de manera alternativa per que es puguin anar regenerant i així preservar la biodiversitat, doncs no oblidem que la Granja es troba dintre d'un parc natural.


Les gallines no neixen a la granja, sinó que arriben sent pollets, i viuen allà fins l'any i mig aproximadament; és aleshores quan les gallines de més edat, comencem a pondre ous amb la closca més fina, fet que afecta a la qualitat estètica dels ous, segons els estandars que demanda el mercat, i això fa que calgui sacrificar-les. No obstant, les gallines estan sanes i ben alimentades, i per això a la Granja han decidit aprofitar la seva carn de qualitat per fer brous. Uns brous que s'elaboren també amb verdures ecològiques i amb poca sal.

Les gallines s'alimenten a base d'una barreja de blat de moro, ordi i soja ecològics; amb l'alimentació es controla el nombre d'ous que ponen setmanalment, de 4 a 6 ous per gallina. Encara que en llibertat, les gallines ponen els ous en els nius que hi han dintre de la nau principal de la granja, on es mouen també en total llibertat. La disposició dels nius facilita la collida manual dels ous.

Hi han persones que aposten per fer les coses de manera respectuosa amb el benestar animal i amb el medi ambient; a la Granja La Roca, en Carles i la Montse ho van tenir clar des de bon començament: volien tenir els animals en llibertat, no els volien tenir engabiats; i volien fer un producte de qualitat, per això van decidir-se per la producció ecològica; ells, com a moltes altres persones, consideren que els productes ecològics no són cars, més aviat ens hauríem de plantejar perquè els altres són tan barats, i decidir invertir en la nostra salut.

Els productes de La Granja La Roca són de producció limitada i de proximitat, només el podreu trobar en comerços a menys de 30 km de la granja (i en el Corte Inglés de Sabadell), per això vam aprofitar per comprar ous - uns ous amb un clara consistent i un rovell ben groc- i els brous, de gust molt suau i saborós.

19 de juny de 2016

Croquetes d'albergínies

Ja us vaig parlar del llibre del Yotam Ottolenghi, El Gourmet Vegetariano. Ja n'he fet varies receptes d'aquest llibre i estan agradant molt a casa -i que consti que a Jordi no li fascinen especialment les verdures-. Fa uns dies, amb les primeres albergínies que vaig comprar la mercat de pagès, vaig fer aquestes croquetes, que us recomano tant si us agraden les verdures com si hi ha algú a casa no gaire amic d'aquestes, ja que porten formatge feta i parmesà, formatges de gust potent, que combinen de meravella amb l'albergínia...i no, no patiu que aquesta no es nota gaire...Així que no hi ha excusa per no fer-les a casa!


Ingredients per a 6 persones:
  • 4 albergínies mitjanes
  • 280 grams de patates farinoses bullides
  • 1 ou mitjà
  • 140 grams de formatge feta
  • 20 grams de formatge parmesà ratllat
  • 250 grams de pa ratllat japonès "panko" aprox.
  • un pessic de sal
  • pebre negre mòlt
  • oli de girasol per fregir

Primer escalivem les albergínies: encenem el forn a 200º, dalt i baix; netegem les albergínies, les obrim per la meitat i les posem en una safata per anar forn; les fiquem al forn fins que canviïn de color i estiguin ben toves -si voleu, podeu posar un raig d'oli per sobre-, aproximadament uns 30-40 minuts depenent de la mida de les albergínies. Quan estiguin, les traiem de forn i les emboliquem en paper d'alumini fins que es refredin i després les pelem. Per fer les croquetes cal que la carn de l'albergínia no deixi anar líquid, així que, si cal, les premem per treure l'aigua sobrant.

A continuació, piquem ben petita la carn de l'albergínia i la posem en un bol on afegirem les patates, bullides i aixafades prèviament amb una forquilla, l'ou batut, el formatge feta, ben esmicolat, el formatge parmesà ratllat, la sal i el pebre mòlt. Barregem els ingredients a ma o bé amb una forquilla, fins que aconseguim una massa grumollosa. Afegim la meitat del pa ratllat i tornem a barrejar; si cal, posem més pa ratllat, fins que aconseguim una massa que es pugui treballar amb les mans. Si no podem aconseguir panko, farem servir pa ratllat gruixut; el que té de bo el panko és que és més cruixent que el pa ratllat normal i absorbeix menys oli. 

Repartim la massa per poder-la treballar millor; es tracta de fer una mena de salsitxa amb cadascuna de les porcions, que arrebossarem amb la resta del panko que haurem repartit per sobre el marbre; ens han de quedar amb un gruix d'uns 2 centímetres de diàmetre que després tallarem per fer les croquetes. Abans però, ficarem la massa, una vegada l'hàgim donat forma, al frigorífic, una mig hora per que agafi més consistència.

Per fregir les croquetes hem d'esperar a que l'oli estigui ben calent, però que no fumegi, i que hi hagi prou oli per que cobreixi totalment les croquetes. Les fregirem uns tres minuts i fins que estiguin ben rosses; quan les traiem de la fregidora, les posarem sobre una reixeta o colador, per que deixin anar l'oli, però si és possible, millor no posar-les sobre paper de cuina, que estova els arrebossats. 

Serviu-les de seguida, encara que tèbies també estan molt bones.

17 de juny de 2016

Llenties amb xoriço de gall d'indi

Durant la nostra trobada bloguera #gastroThermalia a Caldes de Montbui, de la que ja us n'hem parlat, varem tenir la possibilitat de visitar i tastar els Embotits Pedragosa que enguany celebren el seu centenari. Varem fer-ho a la seva botiga més emblemàtica, situada al costat de la Font del Lleó, i on l'any 1916 van començar a elaborar les seves especialitats. Avui en dia, els seus embotits, i en especial la llonganissa, són una carta de presentació de Caldes de Montbui.

La seva manera de treballar resulta en uns productes de gran qualitat. Elaboren un bon assortiment de llonganisses i embotits i la "Llonganissa de Caldes" segueix essent coneguda arreu. Vull destacar, però, la nova línia de productes elaborats 100% amb carn de gall d'indi: llonganissa, fuet, xoriço... Uns productes únics, d'excel·lent qualitat, que han desenvolupat en col·laboració amb l'IRTA. Us recomano de totes totes que els tasteu.


Ingredients
  • 200g de llenties
  • 50g de xoriço 100% gall d'indi Pedragosa
  • 1 ceba mitjana
  • 80g de pebrot vermell
  • 60g de pebrot verd italià
  • 50g de pastanaga
  • 2 dents d'all
  • 50ml de vi ranci de qualitat
  • 80g de tomàquet ratllat
  • ½ culleradeta de pebre vermell dolç. A poder ser, de la Vera.
  • 2 fulles de llorer petites.
  • Oli d'oliva verge extra
  • Sal i pebre
Preparació

El dia abans posarem en remull les llenties. També podem fer la recepta sense remullar-les, però costaran una mica més de coure. Si no les remullem, també haurem de rentar-les bé amb força aigua.

Piquem la ceba, el pebrot i la pastanaga i aixafem els alls. Mentrestant posem a escalfar una cassola petita amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra.

Comencem a sofregir totes les verdures que ja tenim picades. Quan estiguin al punt, la ceba estarà rossa, hi afegim el vi ranci i el deixarem reduir un 6 o 7 minuts. Ara incorporem el tomàquet ratllat, que deixarem coure cinc minuts més. Afegim el pebre vermell i remenem.

Escorrem bé les llenties, les esbaldim, les posem a la cassola i remenem per que es barregin bé amb el sofregit. Cobrim amb aigua i ho podem a bullir a foc fort. Quan arrenqui el bull el deixem fer xup-xup a foc suau durant uns 30 minuts . Salpebrem i hi afegim el xoriço tallat a rodanxes i pelat. Deixarem acabar de coure 15 minuts més.
.
Tastem, corregim de sal i pebre i servim.