24 de juliol de 2016

Carbassa Pâtisson farcida

Una paraula catalana que vaig descobrir gràcies als amics bloguers de les terres de l'Ebre va ser la paraula "xalar", que significa sentir un gran plaer o gaudir. Trobo que és una paraula preciosa que pel Vallès no havia sentit mai i que s'escau molt per descriure el que sento quan vaig a algun mercat de pagès i trobo alguna varietat de verdura o hortalissa que no conec; així que vaig xalar molt quan, en el Mercat de la Terra que organitza SlowFood Barcelona en el Parc de les Tres Xemeneies del Poble Sec, vaig descobrir aquesta varietat de carbassa, anomenada Pâtisson, Peter Pan, Pattipany o Sonetera.


M'ha costat força trobar informació a internet sobre aquesta carbassa. El pagès em va dir que es cuinava com si fos un carbassó, cosa que és certa si és prou tendre, però tot i així vaig aconseguir trobar per internet un blog que en parlava d'aquesta varietat antiga de carbassa d'origen francès, molt preuada al país veí com a delicatessen, i vaig trobar un parell de receptes per cuinar-la.  La vam tastar a casa i ens va agradar molt el seu gust suau i amb un toc de nou; no tenia gust a carbassa sinó més aviat a carbassó, però més saborós, i amb una textura més semblant al carbassó que a la carbassa; un mix carbassa-carbassó que va resultar ser una gran descoberta.... a veure ara on la torno jo a trobar!!


Ingredients per a dos persones:
  • 2 carbasses pâtisson mitjanes (si no les trobeu podeu fer la recepta amb carbassons)
  • 300 grams de patates bullides
  • 1 dent d'all
  • 150 grams de cansalada fumada tallada a tires
  • formatge emental ratllat
  • sal i pebre blanc mòlt
Encenem el forn a 200º i posem dintre les carbasses durant 15 minuts. Mentre, saltegem primer la cansalada en una paella, sense oli; quan estigui daurada, la reservem, i en la mateixa paella saltegem la dent d'all ben picada amb una mica d'oli i després afegim la carn de la carbassa tallada ben petita (per treure la carn de la carbassa, us aconsello fer servir un cullereta o un buidador de melons). Quan hàgim saltejar la carn de la carbassa amb la dent d'all, afegirem les patates aixafades i per últim la cansalada, rectificant de sal i pebre. Quan tinguem tots els ingredients ben mesclats, reomplirem les carbasses, posarem per sobre formatge ratllat i les gratinarem fins que el formatge estigui daurat; les traurem del forn i les servirem tapades amb el "barret".

Font: Huerto Natural 

19 de juliol de 2016

Fettuccine al vi blanc amb bolets

Del llibre, Dos italianos entre fogones, d'editorial Grijalbo, he tret aquesta recepta de pasta amb bolets. És un llibre que us recomano si us agrada la cuina italiana tradicional. A casa ens agrada molt la pasta però no recordo haver-la cuinada mai acompanyada només amb bolets. Un plat senzill de preparar i molt saborós, ideal per acompanyar amb un bon vi blanc.


Ingredients per a dues persones:
  • 160 grams de fettuccine
  • 200 grams de barreja de bolets
  • 2 alls tallats ben petits
  • 1 bitxo
  • 2 cullerades de vi blanc
  • 150 grams de brou vegetal
  • julivert fresc picat
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
  • parmesà ratllat opcional
Com sempre l'ideal és fer servir una barreja de bolets frescos però on visc és difícil trobar-los, així que he fet servir una barreja de bolets envasats; si en feu servir d'envasats, escorreu-los bé abans de fer-los servir. 

Mentre posem l'aigua a bullir amb una mica de sal, tallem els alls ben petits i els posem en una paella, a foc suau, amb una mica d'oli i amb el bitxo; els saltegem vigilant que no es cremin i quan es comencin a daurar, afegim la barreja de bolets i els coem un parell de minuts; després afegim el vi blanc i deixem que s'evapori una mica; a continuació, aboquem el brou vegetal i anem remenant fins que el brou redueixi un pèl. Finalment posem el julivert i rectifiquem de sal. Tot plegat, hem de cuinar els bolets pocs minuts i ha de quedar una mica de salsa per quan afegim la pasta es mesclin els sabors.

Quan tinguem la pasta cuita -seguiu els temps de cocció que aconsella el fabricant, però no us oblideu d'anar-la tastant per comprovar que us quedi al dente (un pèl crua de dintre)-, l'escorrem i l'aboquem a la paella amb els bolets, a foc ben suau, mesclant-la amb compte. Servim immediatament.

Podem acompanyar la pasta amb parmesà ratllat.  

17 de juliol de 2016

Sorbet de licor de llimona

La Sònia de Pa amb vi i sucre va publicar fa unes setmanes la recepta del Sorbet de licor de Flors del Remei, que és un licor típic de Caldes de Montbui i que vam descobrir a #gastrothermalia; elaborat pel Celler La Vallesana, és un licor elaborat amb herbes, molt digestiu, ideal per després d'un bon apat. Vaig fer la recepta a casa i l'èxit va ser total. Aleshores en va venir al cap una ampolleta que tinc al frigorífic de licor de llimona Gruart, que és una empresa de Lloret de Mar que elabora licors tradicionals com la ratafia, i que vam conèixer a All Those Food Market, i vaig pensar en fer-ne un sorbet amb aquest licor seguint la recepta de la Sònia, i el resultat ha estat un sorbet deliciós i ben refrescant, ideal per aquestes dates. Així que si voleu fer un sorbet a casa amb el vostre licor preferit, feu servir de base la recepta de Sònia, i l'èxit el teniu assegurat! Ah, i si ho feu expliqueu-me amb licor l'heu preparat!


Ingredients:
  • 260 ml d'aigua mineral
  • 200 grams de sucre blanc
  • 60 ml de suc de llimona
  • 60 ml de suc de taronja
  • 90 ml de licor de llimona
Si tenim gelatera, el dia abans posarem el cubell en el congelador.

El dia següent, primer farem l'almívar posant en un cassó 200 ml d'aigua (es recomanable que sigui embotellada per evitar el gust de clor que a vegades té l'aigua de l'aixeta) i 200 grams de sucre; una vegada dissolt el sucre, deixarem que bulli l'aigua un parell de minuts i després retirarem el cassó del foc, i posarem dintre la pell d'una llimona - intentant treure tota la part blanca de la pell que és la que amargueja-.

Quan s'hagi refredat l'almívar, el posarem, sense la pell de llimona, en un vas de batedora o recipient semblant i afegirem la resta d'aigua, els 60ml, el suc de taronja, i el suc i el licor de llimona i ho mesclarem tot; abans d'abocar el líquid dins de la gelatera, recomano tastar-lo per si voleu afegir una mica més d'algun ingredient, ja que aquests quantitats són orientatives i es poden modificar a gust vostre.

Posem la gelatera en marxa uns 30 minuts; quan hagi passat el temps, posem el sorbet dintre d'un recipient metàl·lic o un tupper i el fiquem al congelador un parell d'hores més per que agafi més consistència abans de servir-lo.


Si no tenim gelatera, posem el líquid en un recipient i el fiquem al congelador i cada hora aproximadament, el traiem i amb un forquilla remenem bé per trencar el gel que s'hagi pogut fer; fem el mateix unes tres vegades fins aconseguir una consistència que us agradi.

13 de juliol de 2016

Tàrtar de bonítol del taller de cuina d'Espai Cuina'm

Fa uns dies vaig assistir al meu primer taller de cuina a l'Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebron de Barcelona. Ja n'havia sentit parlar dels seus cursos al Facebook, perquè algunes amigues blogueres havien assistit a algun que altre taller. A més era una ocasió ben especial perquè, a banda de retrobar-me amb l'Eva de Cuinant entre llibres i la Mònica d' Ensucrat, vaig conèixer en persona a la Dolors de Hi ha bruixes a la cuina, aprofitant que aquests dies havia tornat a Catalunya de vacances.

El taller era sobre receptes de cuina amb peix cru de varietats sostenibles i l'impartien l'Anna i el Giuliano, biòlegs marins, que amb el seu projecte d'El Peix al Plat, treballen per divulgar un consum més sostenible dels recursos marins, i més responsable amb el medi ambient.

En el cas de la recepta que us porto avui, l'ingredient principal és el bonítol, que té qualitats organolèptiques semblants a la tonyina, però que no és de la família dels túnids, encara que també s'anomena bonítol del Mediterrani o Sarda Sarda, una varietat no tan explotada com la tonyina o el bonítol del Nord, i molt rica en minerals, vitamina A i Omega-3.


Ingredients per a quatre persones:
  • 600 grams de filets de bonítol sense espines
  • un parell d'escalunyes
  • 1/2 pinya natural
  • 250 grams de cireres
  • una llimona
  • 2 cullerades de mostassa antiga
  • 2 cullerades de salsa Perrins
  • sal i pebre negre mòlt
  • oli d'oliva verge extra
  • cibulet
Si volem preparar el plat amb peix fresc, l'haurem de congelar abans per eliminar el risc d'anisakis.

Netegem i filetegem el peix. Aquí trobareu com netejar el peix, encara que potser li podeu demanar al vostre/a peixeter/a. Després tallem les escalunyes ben petites i les posem en un bol amb el suc de llimona i un pessic de sal, i reservem durant una mig hora.

A banda, tallem la pinya en trossets ben petits i les cireres també, reservant unes quantes per decorar.
Amb un ganivet ben esmolat tallem també ben petit el peix.

En un altre bol, mesclem la salsa Perrins amb la mostassa, una cullerada d'oli i un rajolí de llimona, i quan estiguin ben lligats tots els ingredients, tastem la salsa per veure si la trobem al nostre gust, rectificant de sal i pebre. Després afegim al bol el peix, la ceba i les cireres i mesclem per integrar bé tots els ingredients.

Emplatem posant primer una base de pinya i a sobre el bonítol i decorem amb uns trossos de cirera i de cibulet, tallat  ben petit.

I aquí teniu com estaven d'aplicades les noies al taller (jo estava encarregant-me de la part audivisual)

Com diria la Mònica, "la colla pessigolla" en acció!


Ha estat un minitrobada fantàstica! Fins ben aviat, noies!

10 de juliol de 2016

Bescuit de xocolata i carbassó sense ou

Soc una fan dels pastissos elaborats amb hortalisses! Donen una textura fantàstica a qualsevol elaboració i em fan sentir menys culpable quan em menjo un tall de pastís de xocolata com el de la foto! Perquè, i això va pels més incrèduls, aquest tall espectacular de pastís està elaborat amb carbassó ratllat, sí, sí amb carbassó i no porta ni ou ni mantega, i tot i així està deliciós! A més per fer-lo més temptador li he posat melmelada de taronja dolça ( més calòric, però que seria la vida sense aquests petits vicis....). Us recomano que el proveu de fer a casa, perquè es prepara en un moment -barregem primer els ingredients secs per una banda i els líquids per l'altra, i després els mesclem tots a ma, i al forn-. I si us fa mandra engegar el forn amb la canícula que estem patint, torneu a fer una ullada a la foto i se us passarà tota la mandra de cop!


Ingredients:
  • 250 grams de carbassó ratllat (una carbassó mitjà)
  • 250 grams de farina de blat
  • 150 grams de sucre morè
  • 10 grams d'impulsor químic
  • 6 grams de bicarbonat
  • un pessic de sal
  • una culleradeta de canyella
  • 1/2 culleradeta de gingebre
  • una culleradeta d'aroma de vainilla
  • 100 grams d'oli de girasol
  • 200 ml de llet semidestanada
  • 50 ml d'aigua mineral
  • 40 grams de cacau pur Valor (sense sucre afegit)
Enceneu el forn a 200º, dalt i baix.

Mesclem en un bol els ingredients secs: la farina, el sucre morè, l'impulsor químic, el bicarbonat, la sal i les espècies. En un altre bol mesclem els ingredients líquids: l'oli, la llet, l'aigua mineral i l'aroma de vainilla. A banda, ratllem el carbassó.

Barregem els ingredients secs amb els líquids amb una espàtula, just per que s'integrin i després afegim el cacau i tornem a mesclar; per últim afegim el carbassó ratllat i barregem bé tots els ingredients. Aboquem la massa en un motlle rodó de 18 o 20 cm, prèviament greixat, i el fiquem al forn 40 minuts; aleshores punxem el bescuit amb un escuradents i si no surt net, el deixem 5 minuts més. No el desemmotllarem fins que s'hagi refredat.

Podem menjar el bescuit sol o bé farcit de melmelada de taronja dolça o de fruits vermells.

Font: Postres Originales.

6 de juliol de 2016

Pastís de verdures i formatge

Si us agraden els formatges i les verdures, aquesta és la vostra recepta! I si teniu algun dubte, feu una ullada a la foto! Fa venir salivera, oi? Jo quan vaig veure la foto al llibre " El gourmet vegetariano", vaig pensar en fer-la d'immediat! L'èxit a casa va ser total!, no van quedar ni les engrunes! A més és un plat que fa estiu, perquè té tant de color!; i és que porta pebrot, albergínia, carbassó, tomàquets xerry...clar que podeu posar les hortalisses que més us agradin i les quantitats que volgueu, tot a gust del consumidor!


Ingredients per a 4 persones (atipa força que porta molt formatge):
  • 1 pebrot vermell
  • 1 albergínia mitjana
  • 1 carbassó mitjà
  • 1 ceba gran
  • 120 grams de mató o formatge ricota
  • 120 grams de formatge feta
  • tomàquets xerry
  • 2 ous mitjans
  • 200 ml de nata 30% MG
  • massa brisa precuinada
  • farigola
  • dues fulles de llorer
  • sal i pebre negre mòlt
  • oli d'oliva 
Primer escalivem al forn el pebrot sencer i l'albergínia i el carbassó tallats a daus. Encenem el forn a 220º, dalt i baix, i posem en una safata el pebrot amb un rajolí d'oli per sobre (jo aprofitaria per escalivar uns quants pebrots a l'hora); en una altra safata posem l'albergínia, també amb una mica d'oli per sobre. Fiquem la safata del pebrot a la part de dalt del forn, i la de l'albergínia a la de sota. Quan hagin passat uns 15 minuts, afegim a la safata de l'albergínia el carbassó també tallat a daus. Vigilem que no se'ns cremin les verdures, i en cas de dubte, les tapem amb paper d'alumini. Després de 15 minuts més, comprovem si les verdures estan fetes (estaran toves al tacte), aleshores les traiem del forn i baixem la temperatura d'aquest a 180º. El pebrot l'emboliquem amb paper d'alumini, per que sui i així serà més fàcil pelar-lo.

Mentre les verdures s'estan fent al forn, tallem la ceba en rodanxes i la cuinem en una paella amb una mica d'oli, dues fulles de llorer i una mica de sal, uns 25 minuts, vigilant que no es cremi.

Quan hàgim tret les verdures del forn, prepararem un motlle de pastís desmuntable de 22 cm i estenem per sobre la massa brisa,cobrint-la amb paper de forn i posant per sobre llegums secs (si no en teniu, quan poseu el paper de forn, premeu-lo una mica contra la massa i així evitarem que aquesta es bufi); la fiquem al forn el temps que ens digui l'elaborador.

Quan estigui la massa cuita, repartim els ingredients per sobre: primer la ceba, sense les fulles de llorer, les verdures escalivades, els formatges esmicolats i els tomaquets xerry tallats per la meitat. En un bol mesclem els ous amb la nata, amb un pessic de sal i pebre negre mòlt, i aboquem la barreja per sobre els ingredients del pastís però sense cobrir-los totalment; repartim per sobre la farigola i tornem a enfornar el pastís uns 30 minuts, fins que hagi cuallat i tingui un color daurat.

Un consell: la massa pot encongir una mica a l'enfornar-la, així que millor que sobri una mica per la vora, i segur que no us vessarà el contingut líquid del pastís; sempre podem tallar-la quan estigui cuita, i així la vora del pastís quedarà més polit.

Deixem reposar un 10 minuts el pastís abans del treure'l del motlle i servir-lo.