Passejant entre cirerers a Vila-rodona amb Camins Km0

Aquest cap de setmana hem tornat a visitar la Plana de Secà de l'Alt Camp per descobrir nous racons de la ma de la Maria i la Laura de Camins Km0.  L'any passat abans de la pandèmia vam participar en l'estrena oficina de la ruta dedicada al fruiturisme, i vam quedar tan enamorats de la Plana que vam decidir tornar ben aviat, però les circumstàncies ens van obligar a posposar els nostres plans. 

A la comarca de l'Alt Camp trobem la darrera plana de secà que hi ha a Catalunya que encara conserva tots els correus típicament mediterranis: la vinya, el cereal i els fruiters de secà (oliveres, ametllers, garrofers...) en petites extensions, fet que ajudar a mantenir la rica biodiversitat de flora i fauna de la zona. A banda d'aquests cultius de secà, també en trobem de cirerers.  

Originària de l'Àsia Menor, la cirera va arribar a la península de la ma dels romans. Als segles XIV i XV era un producte de luxe amb el que es decoraven les taules del banquets de la gent benestant. A Catalunya, després de la fil·loxera, els cirerers van substituir les vinyes en aquesta zona. El terra argilós i els seus pendents, amb moltes hores de sol, produeixen una cirera molt dolça, molt preuada pels consumidors. 

L'Albert Miquel és d'una de les famílies de la zona que es dedica al conreu de la cirera. Amb una història documentada al llarg del riu Gaia des de fa més de 700 anys, la seva família conrea cireres per la seva explotació comercial des del anys 70 del segle passat. Cultiven en ecològic diverses varietats de cireres que es cullen entre mitjans de maig i juny. També conreen a la zona de regadiu caqui roig brillant o palosanto. La idea li va donar a l'avi del Miquel un amic seu de Sant Feliu de Llobregat. Aquest tipus d'arbre, originari del Japó, no mort mai de vell. Només cal coronar-los -escapçar-los de dalt- i "tornes a tenir un arbre jove" diu l'Albert. 

El palosanto mai madura a l'arbre. Es cull verd i se li ha de fer un tractament per treure-li l'astringència. Fa uns dècades es va crear un sistema per treure-li l'astringència però que mantenia la fruita amb una textura crocant, en lloc de la textura gelatinosa del caqui clàssic. És el que es comercialitza al nostre país amb el nom de caqui persimon.  

Després de passejar pels camps de cirerers i palosantos ens hem dirigit cap al casc antic de Vila-rodona per arribar a l'obrador on la Bet elabora les seves delicioses melmelades Llèpol. També té un petit restaurant on pots deleitar-te amb els seus plats elaborats amb producte de temporada maridats amb vins de la comarca. Seguiu-la a Instagram perquè la Bet és un esperit inquiet i sempre estar barrinant alguna proposta interessant. Ara, fins el dia 20 de juny, podeu tastar els seus plats elaborats amb cireres, com la costella de porc amb salsa de cireres, el ceviche de corball amb cireres, o el secret ibèric amb cireres i ceba confitada, entre d'altres delícies. Al seu obrador també podreu comprar les cireres de l'Albert.

Abans de marxar de Vila-rodona hem aprofitat per fer una curta passejada per l' Albereda de Santes Creus fins arribar al Columbari romà, un edific funerari del segle I d.c.. I després, sortint del poble, hem fet una última parada a l'Agrobotiga de la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona, un edifici modernista, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, on trobareu vins i caves d'elaboració pròpia, oli d'oliva verge extra DO Siurana, productes agrícoles dels socis cooperativistes i d'altres productes de petits productors. 

No us perdeu les propostes que per les properes setmanes Camins Km0 ha organitzat per descobrir tots els petits tresors que amaga la Plana de Secà de l'Alt Camp. 


Palmira POM ha dit...

Em sembla genial aquesta iniciativa! I aquestes cireres quin goig que fan!
A més tastant un àpat de les mans de la Bet és un plaer i una gran sort!
Una abraçada,
Palmira