Visita a la Catedral del Vi de Gandesa

Quan entres al celler cooperatiu de Gandesa entens perquè va ser elegit per votació popular com una de les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Català l'any 2007. Les dimensions de les naus i els arc parabòlics recorden les impressionants edificacions de l'època medieval. Per aquesta raó, aquest tipus de construccions es coneixen també com les Catedrals del Vi, denominació creada per l'escriptor Àngel Guimerà. A la comarca de la Terra Alta en trobem actualment dues: la de Gandesa i la de Pinell de Brai.


El celler de Gandesa va ser dissenyat l'any 1919 per l'arquitecte noucentista Cèsar Martinell. Per celebrar els seus primers cent anys s'han organitzat diferents actes, inclosa una exposició sobre els fets més rellevants de la seva història.


El celler es va construir en només un any, a diferència del celler de Pinell de Brai que en va trigar quatre. Una de les principals raons va ser que el van construir els mateixos cooperativistes. Per ser socis de la cooperativa s'havien d'aportar diners o bé "la bona voluntat", que a efectes pràctics es traduïa en força física, tant d'homes com de dones. I és que després de la greu crisi que va provocar la fil·loxera, pocs pagesos tenien diners per invertir - ja costava prou sobreviure-. Per aquesta raó, el govern de la Mancomunitat va fomentar la creació de cooperatives agràries perquè, com diu la dita, la unió fa la força. I això van fer quaranta vuit famílies de Gandesa, unir esforços i crear el Sindicat Cooperatiu de Gandesa.


Malgrat els escassos recursos econòmics, Cèsar Martinell va saber trobar l'equilibri entre l'economia, l'estètica i la utilitat. L'arc parabòlic o la volta catalana són recursos arquitectònics que Martinell va fer servir en les seves obres. Aquests necessitaven pocs materials, que es podien trobar a prop, i que no eren massa cars, com el morter que es va fer servir per construir la coberta de l'edifici.

A més Martinell coneixia com s'elaborava el vi, de manera que va tenir en compte que les naus fossin prou altes per evitar la condensació dels gasos de la fermentació i per facilitar la circulació de l'aire. Va construir l'edifici a quatre vents, amb amplis finestrals, que també permetien aprofitar la llum del dia, i dipòsits de vi que disposaven de cambres de ventilació per evitar l'acumulació de calor durant el procés de vinificació.


Abans d'acabar les obres del celler, els socis van començar a vinificar vins i no han parat l'activitat fins ara, malgrat patir una Guerra Civil i una postguerra. Justament va ser en aquella època quan el celler va apostar per l'elaboració de vermut, per aixecar la malmesa economia de la cooperativa. La imatge del Vermut Terralta, dissenyada per l'il·lustrador Àngel Pallarès, va arribar a ser coneguda arreu del territori gràcies a una important campanya publicitària, pionera a l'època. La cooperativa va arribar a patentar la fórmula l'any 1939, i la va acabar venent a la marca italiana Cinzano anys després, quan l'augment dels impostos sobre les begudes alcohòliques va fer inviable econòmicament la seva comercialització. Actualment s'ha recuperat la producció del Vermut Terralta, amb una fórmula inspirada en la original.


La història del celler és la història de les persones que han lluitat i treballat per mantenir les seves tradicions i els seus origens arrelats a la terra, i que han sabut superar els entrebancs que han sorgit al llarg d'aquests cent anys. Si feu la visita guiada al celler, la Pilar us encomanarà la passió de la gent que ha possible que cent anys després el celler encara estigui viu i tingui un gran futur per endavant gràcies als vins de qualitat que s'elaboren, reconeguts tant a nivell nacional com internacional.








1 comentari: