Així que ho tenia fàcil. Mentre remenava el blog de la Gemma per veure si en triava alguna recepta, en vaig trobar una de pastissets de moniato i cabell d'àngel. Entre la informació d'aquesta recepta i el que ens varen explicar durant la nostra visita a la pastisseria, canviant ingredients i ajustant les mesures, n'ha sortit la meva versió de Pastissets de Benifallet. Espero que us agradin!
Ingredients per uns 12 pastissets
- 250 grams de farina blanca
- 50 grams de sucre blanc
- 100 ml d'oli d'oliva verge extra. Per fer els nostres pastissets hem fet servir l'oli procedent d'agricultura ecològica La Masrojana, al parc natural de la Serra de Montsant.
- 60 ml de vi moscatell
- 25 ml d'anís dolç.
- 250 grams de cabell d'àngel per farcir els pastissets.
- Una o dues tasses de sucre per arrebossar els pastissets després de coure.
Elaboració:
Escalfem el forn a 180 graus.
Posem la farina i el sucre en un bol, incorporem l'oli, el vi i el licor i amassem fins que quedi una massa homogènia i elàstica. Això ens durà no més de deu minuts.
Per formar els pastissets estirem la massa per deixar-la amb un gruix d'uns 3 o 4 mil·límetres i en tallem cercles d'uns 10cms de diàmetre. Jo els he tallat amb l'ajuda d'un tallador de galetes. Posem una mica de cabell d'àngel al bell mig del cercle i pleguem la massa per la meitat (com si féssim una "empanadilla").
Per tancar el pastisset podeu fer-ho prement la vora amb les puntes d'una forquilla, tot i que a la versió original es fa d'una altra manera: Amb el dit, premeu amb força la vora del pastisset per a segellar-lo; quedarà una vora d'un dit d'ample més o menys. Ara, amb el dit índex, anem plegant la vora cap a dins, sobre si mateixa, a cada plec, premem amb el dit per segellar-ho bé. La vora anirà quedant amb forma d'ona.
Anem posant els pastissets en una safata pel forn coberta amb paper vegetal. Enfornem uns 30 minuts a 180º, fins que els pastissets siguin torradets.
En treure'ls del forn, sense deixar-los refredar, els arrebossem en el sucre que haurem posat en un plat, que quedin ben arrebossats. Compte no us cremeu! Els anirem posant damunt d'una reixeta per a deixar-los refredar.
Espero que us agradin tant com a nosaltres!
Caram Joan!, quina versió i quines fotografíes més temptadores!. T'agraeixo moltissim que hagis participat a la proposta DEL BLOG AL PLAT i espero de debò coneixer les teves versions en properes convocatòries!
Sigui quina sigui la versió del pastissets sempre són bons, oi? t'han quedat super!!! llàstima que no els podem provar... Un primer repte ben dolcet! bona setmana!
ueeee!!!! Moltes gràcies per participar, m'ha fet molta il·lusió!!!!
T''han quedat sensacionals, amb la vora cargolada super maca. Amb el gustet de l'anís i el farcit de cabell d'àngel, són de vici total!
A veure si ens podem conèixer a alguna d'aquestes trobades blogaires :)
Una abraçada!
Sempre són bons! Naturalment el farcit pot ser variat. Farcits de xocolata també tenen molt d'èxit.
Moltes gràcies Mercè. Ha estat un plaer de participar. Ja esperem la propera!
M'encanta la vora caragolada i ben cruixent. Els que jo he provat per les terres de l'Ebre els acostumen a fer amb vi moscatell. M'encanta el punt d'anís, però trobo que amaga massa el sabor del farcit.
Una abraçada!
Us han quedat genials!!! I amb la cargolamenta de la vora perfecta!!! Sou tots uns mestres en l'art del pastisset! Petons!
MMmmmmm........com m'agradaria poder-los tastar!!! Tenen una pinta excepcional!!! Sou uns artistes!!!!!
Petons,
Olga
Jo en vull! T'han quedat espectaculars, per tirar coets! M'en guardes un parell? Un petonet!
Les receptes que m'agraden
Fan una pinta boníssima! i a més has fet un 2x1 ideal, no?? jo aquest mes no he arribat a temps per la proposta, però espero unir-m'hi el proper. Un petó!
La caragolamenta necessitra una mica de pràctica, però amb un parell o tres d'intentones surt molt fàcil :)
Una abraçada.
Es que després que ens fessis tastar els del forn... i amb els que ens vareu obsequiar, ens varem quedar amb les ganes de poder-ne menjar sovint. I com aquí no en fan...
Una abraçada!
Quan vulguis ja pots venir a buscar-los, avisa una estona abans que te'ls enduràs acabats de fer ;)
Una abraçada!
Aquí s'aprofita tot! I quan és dona la casualitat que coincideixen diferents coses, encara més! T'esperem a la propera.
Una abraçada!
Quina meravella. T'han quedat sensacionals!
Una abraçada.
Júlia
Moltes gràcies Júlia. Són boníssims!
Una abraçada!
jijiji... és que a mi el gustet de l'anís m'encanta :)
Tot i que ara jo faig servir una altra recepta de pastissets que m'agrada infinitament més, és una massa molt més fàcil de treballar, i després no s'engruna tant. Si vols, la pots llegir aquí: http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2013/11/04/pastissets-de-confitura-de-moniato/
Quina pinta que tienen!!
Un peto
Los he probado parecidos pero éstos los superan con creces, una delicia!!
Os he dejado un premio en mi blog por si os apetece recogerlo.
Besos.
Aquestes pastes "de sempre" tenen un poder d'atracció que no puc evitar, quina pinta!
Marta
Hay que probarlos Raquel, faciles de hacer y muy ricos. Un petó.
Muchas gràcias María. My¡uy agradecidos por el premio. Un besazo!
A vegades les receptes més senzilles i clàssiques són les que més gaudim. I aquests pastissets són de "a que no en pots menjar només un"?
Una abraçada.