A Catalunya ens agraden les mongetes; parlo de mongetes seques, el que en moltes comarques en diuen fesols. Les fem servir tant d’acompanyament o com de plat principal. En tenim varietats per triar i remenar: del carall, la rènega negra, del Ganxet, del genoll de crist, afartapobres, de l’ull ros, de Santa Pau, de Castellfollit del Boix... Totes diferents i totes ben bones. Però n’hi ha algunes que destaquen per damunt de les altres, ja que s’han guanyat un nom propi. Val a destacar la Mongeta del Ganxet i el Fesol de Santa Pau, totes dues amb denominació d’origen protegida i la Mongeta de Castellfollit del Boix, que té la denominació comarcal de producte alimentari del Bages.
Mongeta de Castellfollit del Boix
Es tracta d’una mongeta amb una forma entre rectangular i ovalada, petita, blanca i aplanada. Té un origen mesoamericà i es diu que va arribar a Catalunya, i més concretament a Castellfollit del Boix, fa uns 300 anys. Però la primera cita documentada la trobem l’any 1787 en el llibre «Viatge per Catalunya» de l’escriptor anglès Arthur Young. És una varietat amb una producció reduïda que no trobem enlloc més, fora d’aquest municipi del Bages.
És un tipus de mongeta molt ben adaptada al secà i al clima de la comarca i no s’ha deixat de cultivar mai a la població, mantenint-se com activitat complementària al cereal i la ramaderia. Al notar-se una disminució en el seu cultiu, l’any 2013 l’ajuntament va iniciar un projecte de recuperació i millora, amb la col·laboració de la Fundació Miquel Agustí.
Segons diferents cuiners, és una mongeta fàcil i agraïda de cuinar, molt fina, poc farinosa, mantegosa i amb la pell molt delicada. Destaca el seu gust a blat de moro amb un lleuger aroma que recorda la patata. Tot i que tradicionalment s’ha utilitzat sobretot en àpats com les típiques seques en botifarra o amb cansalada, també aguanta molt bé els guisats sense desfer-se, encara que, com la resta de mongetes, cal tractar-les amb molta cura.
Fesols de Santa Pau
Amb denominació d’origen protegida, són blancs, llisos, lleugerament brillants, petits i arrodonits. És una mongeta blanca de gran qualitat, amb un gran valor gastronòmic arreu de Catalunya. Les seves qualitats són degudes a la terra volcànica on es cultiven i al clima propi de la Garrotxa.
Sabem que la varietat tradicional més coneguda es remunta, com a mínim al segle XIX, també procedent de Mesoamèrica a través dels indians, que migraven o tornaven a Olot. La referència escrita més antiga és un manuscrit d’un pagès que data del 1834. L'any 1854, la seva fama ja havia traspassat fronteres i en una carta del governador civil de la província de Girona es demana una mostra de fesols per portar a l'Exposició Universal de París, cosa que no va ser possible perquè no era temps de collita.
A la cuina té una finesa extraordinària, molt gustosa i fàcil de coure. Presenta una textura especialment cremosa, poc farinosa i tova.
Mongeta del Ganxet
Es creu que va arribar pels ports del Maresme i es va conrear extensament al Vallès, on va arrelar gràcies a unes condicions climàtiques favorables. D’aquí que estigui fortament lligada a aquesta zona i a algunes poblacions de les comarques veïnes. Si bé el seu cultiu s’ha estès a altres contrades del nostre país, només les d’aquesta zona poden identificar-se amb aquesta denominació d’origen protegida.
Aquesta mongeta, inconfusible per la seva forma arronyonada, presenta un gra lleugerament brillant i aplanat que pot variar entre el blanc i un color crema clar. És una mongeta molt apreciada pel seu sabor suau i una textura mantegosa característica; gairebé es fonen a la boca a cada caixalada. Això, juntament amb la seva capacitat de mantenir la pell intacta després de la cocció fa que sigui un ingredient molt preuat en la cuina catalana. Contràriament a una creença molt estesa, el nom de «ganxet» no procedeix de la forma del gra, sinó a la peculiar forma de la beina.
Per saber com coure les mongetes, mireu aquest vídeo a Instagram
