Coca de forner

La coca de forner és, segurament, un dels dolços més clàssics i més estesos de la nostra geografia. No hi ha forn en cap poble o ciutat que no en tingui la seva. Per desgràcia, ha anat a la baixa a canvi d’altres productes molt menys saludables de fabricació industrial. A cada lloc tenen el seu secret i la seva manera de fer-la, però la base és sempre la mateixa, una massa de pa amb oli d’oliva. A partir d’aquí hi ha mil variants: amb pinyons o ametlla, afegint sucre o matafaluga a la pasta, a partir d’una mica de massa mare…


Juntament amb el llonguet, aquest era un dels primers pans que s’enfornaven. Aquests productes agraeixen l’alta temperatura del forn després de cremar-hi la llenya, abaixen una mica la temperatura i generen la primera humitat que facilita les fornades següents amb la resta de pans. Sigui quina sigui la variant que en prepari cada forn, la importància d’aquesta coca ha fet que formi part del patrimoni culinari català.


Per preparar una coca:
  • 250 grams de farina panificable.
  • 125 grams d’aigua mineral.
  • 50 grams d’oli d’oliva verge extra.
  • 5 grams de sal.
  • 5 grams de llevat fresc premsat.
A més, per decorar la coca ens caldrà:
  • Una mica més d’oli.
  • Sucre.
  • Anís dolç.
Preparació:

En un bol, desengrunem el llevat que barregem amb la farina. Una manera fàcil de fer-ho, és agafar un grapadet de farina amb una mà, posar-hi el llevat, i fregar entre les mans deixant-ho caure dins del bol.

Afegim l’aigua i l’oli i ,al damunt, la sal. Cal evitar que la sal entri en contacte directe amb el llevat ja que sinó aquest no farà la seva feina. Podem començar a pastar dins del bol i després seguirem sobre el marbre durant uns 8 o 10 minuts, fins que quedi una massa elàstica. Fem una bola, tensant bé la massa, i la deixem fermentar tapada amb un drap fins que dobli el volum. Depenent de la temperatura de la nostra cuina això serà al voltant d’un parell d’hores més o menys.

En una safata posem un full de paper de forn i el pintem amb una mica d’oli per evitar que la massa s’hi enganxi. Ara posem la bola de pasta damunt del paper, la pintem una mica d’oli (amb les mans mateix) i hi anem clavant la punta dels dits de manera que la bola s’aplani agafant forma de petites muntanyetes. Ara estirem la massa agafant-la amb suavitat pels extrems fins que quedi una forma allargada i ovalada. Jo aconsello posar-la en diagonal sobre la safata per obtenir la millor mida per la coca.

Per acabar, pintem bé la coca amb oli d’oliva del bo, hi espolsem per damunt sucre al gust i la posem al forn uns 12-15 minuts a 250 graus, fins que veiem que la coca queda rossa i el sucre caramel·litza. Tan bon punt la traiem del forn, amb la coca encara ben calenta, hi tirem al damunt un bon raig d’anís dolç. Això fa que s’evapori l’alcohol, però que quedi el gust de l’anís i a més, aporti brillantor al sucre.

A mi m’agrada així, sense res més, però hi ha qui prefereix decorar-la amb uns pinyons o uns bastonets d’ametlla. Si ho voleu fer, us suggereixo que els poseu damunt la coca després de pintar-la amb oli però abans de tirar-hi el sucre.

Deixeu-la refreda, o no, i bon profit!

2 comentaris:

  1. És el meu dolç entre tots els dolços :o) Sempre recordo la coca que portava el pare a casa els dies on baixava al mercat de la Seu i en tenien per esmorzar els dies de vacances. Mai l'he feta a casa però mira que fa anys que miro la recepta del Xavi Barriga i ara la teva. Potser m'he d'animar abans que faci massa calor per engegar el forn!!!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'animis a provar-la. A veure què et sembla.Bon cap de setmana!

      Elimina