Pollastre amb xampany de la Montserrat Seguí

Fa uns dies la Cristina del blog Bufet de Postres ens va proposar participar en un repte. Feia temps que ningú proposava cap repte pel "mundillo" blogaire que conec i la veritat és que em va cridar l'atenció. Però el que em va engrescar a participar, a banda de la meva amistat amb la Cristina, és que ella volia retre homenatge a la Montserrat Seguí, autora del llibre Cuinar és senzill, que segur que molts de vosaltres haureu vist a casa dels pares, dels avis...Un llibre de cuina tradicional, la primera edició del qual va sortir l'any 1970, i dels primers llibres de cuina que vaig fullejar.

En una època en que tothom és "foodie"i parla de ceviches i fideus soba com qui parla del temps, on molta gent coneix millor els restaurants catalans amb estrella Michelin que les comarques catalanes, en una època en que qualsevol t'escriu un llibre de cuina ple de paraules malsonants i es converteix en el llibre més venut del mes, en aquesta època, potser ja tocava que algú tingués la idea de retre homenatge a aquells cuiners i cuineres que van posar la base per que avui en dia la cuina catalana sigui coneguda arreu del món. Un homenatge a tots aquells cuiners i cuineres que van escriure llibres de cuina abans que els germans Torres, Ferran Adrià, Gordon Ramsey o Jamie Oliver omplissin els prestatges de les llibreries amb els seus llibres plens de fotografies espectaculars, on fan servir ingredients exòtics cada vegada més difícils de trobar i amb estris sofisticats que potser només faràs servir una vegada a la teva vida però que, sembla ser, sense ells la subsistència de l'èsser humà perilla.

Gràcies Cristina per haver proposat aquest repte i per redescobrir-nos aquesta petita joia de la gastronomia, que us recomano llegiu perquè té explicacions molt útils que podem aplicar al dia a dia i que no es troben en la majoria de llibres de receptes que es comercialitzen ara.


La recepta que he elegit és Pollastre amb Xampany, i és que abans a tot li dèiem xampany, i només hi havia de sec o semisec, que el brut va arribar més tard. També pórta foie-gras, res de foie, foie-gras de llauna, i si potser de la marca Mina, que em pórta records d'infantesa. I una llimona, que no he arribat a descobrir què pinta, però que estava a la llista d'ingredients i que no he hagut de fer servir. L'únic que m'ha matat és posar xampany al títol de la recepta, però he volgut ser respectuosa amb el títol original i així s'ha quedat, un Pollastre amb xampany, per llepar-se'n els dits.

Ingredients per a 4 persones, segons la recepta original:

  • 1 pollastre d'1kg i 1/4 aprox
  • 1/2 ampolla de xampany sec o semisec, jo he fet servir cava brut nature, mig litre
  • 25 grams de mantega
  • 20 grams de farina
  • 25 grams de foie-gras
  • 75 grams de nata líquida per cuinar i una mica més per si la salsa us queda espessa
  • 150 grams de xampinyons, jo he posat 250 grams
  • 1 llimona, que no se perquè serveix....
  • sal
  • pebre negre mòlt, encara que no està a la recepta original
  • julivert

Daurem els trossos de pollastre en una cassola amb una mica d'oli, encara que a la recepta original diu que cal procurar que no agafi color, no se per quina raó, però a mi m'agrada que el pollastre quedi daurat. Reservem els trossos de pollastre a banda i retirem l'oli sobrant de la cassola abans de tornar a posar dintre els trossos i cobrir-los amb el xampany. Baixem el foc i deixem que es cogui el pollastre amb la cassola tapada una mig hora aproximadament -si el pollastre és de pagès haureu d'augmentar el temps, possiblement el doble-. .

En una altra paella saltegem uns minuts els xampinyons nets i tallats en rodanxes amb una mica d'oli. A la mateixa paella, una vegada retirats els xampinyons i el líquid que han deixat anat, posem la mantega i farina i remenem fins que aquesta s'enrosseixi. Retirem el pollastre de la cassola  i aboquem el líquid de la cocció en la paella on estem fent la beixamel i també el líquid de coure els xampinyons, si cal, per aconseguir una beixamel clara. Després afegim el foie-gras i la nata i remenem fins que aconseguim un salsa finca, que rectificarem de sal i pebre. Ens ha de quedar una mica líquida, per això, si cal, afegirem una mica més de nata. Aboquem la salsa a la cassola i també els trossos de pollastre i els xampinyons. Ho coem tot junt uns minuts abans de servir el pollastre en una plàtera, cobert amb la salsa i amb una mica de julivert picat per sobre.

2 comentaris:

  1. Anna, em ratifico en tot el que has escrit en la teva entrada. Actualment hi ha molta gent que presumeix de foodie i, confon unes lioneses amb unes profiterols per ex. Quant a la recepta, primer un bon pollastre és èxit assegurat ja que admet tot tipus de salses i acompanyament que el fan melós i tendre. Ais! la llengua. Estem parlant dels anys 70 del segle passat on començàvem amb la Norma. I avui, encara hi ha gent que li diu xampany al cava català. En fí! Ah! paté la mina, el de la llauna verda i daurada...jeje. Després va entrar amb força La Piara. Gràcies per participar!

    ResponElimina
  2. Mmmm...he fet moltes vegades el pollastre amb cava però amb el toc del foie, no! Quin gran descobriment!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina