Descobrint el Baix Llobregat. Trobada bloguera #gastroDespí

Sabíeu que les principals infraestructures de les gaudeix la ciutat de Barcelona es troben al Baix Llobregat, com l'aeroport del Prat? O que al Baix Llobregat l'any 2009 hi havien més de 3.000 hectàrees de cultius, i que per això se l'anomena el rebost de Barcelona?. I sabíeu que a l'any 2015 disposava de més de 13.000 places hoteleres? Tot això i més s'encabeix en aquesta comarca de 486km2, que agrupa 30 poblacions i més de 806.000 habitants censats l'any 2015. Una comarca molt vinculada al seu territori que pórta molt anys lluitant per la conservació del seu patrimoni natural i cultural. I aquesta mateixa passió ens la que ens va transmetre la Cristina quan ens va convidar a passar un dia a la seva estimada ciutat de Sant Joan Despí, fent-nos un tast del bo i millor de la seva ciutat i de la seva comarca.

Vam començar el matí esmorzant "de luxe" a la "sala Jujol" del restaurant Gran Via. Un esmorzar preparat per la que va ser propietària i xef del Divan de los Sentidos, l'Eva Davó, que actualment gestiona El Divan, taller de cuina.


A l'esmorzar vam poder tastar una àmplia selecció de productes elaborats a Sant Joan Despí  com la coca de recapte del Forn de pa artesà Luna, aquest últim amb certificat d'IGP (Indicació geogràfica protegida) pa de pagès català; o les botifarres de sobrassada amb mel, de gin tònic o de maduixa amb menta elaborades per la Cansaladeria-xarcuteria Enriqueta, una de les xarcuteries de més renom i amb més tradició de la ciutat. No van faltar tampoc els dolços artesans elaborats pel Forn Vies i la Pastisseria Soms. Aquesta última va preparar per l'ocasió els seus famosos Fadrins, uns dolços típics de la ciutat i que s'elaboren per la fira de la Puríssima de Sant Boi. Una adaptació més lleugera de la recepta original creada per la pastisseria Làzaro, i que va guanyar el concurs de l'any 1965, que va organitzar l'ajuntament per trobar el dolç representatiu de la ciutat.

També van estar presents a l'esmorzar altres productes elaborats o conreats al Baix Llobregat, com el pa de pagès elaborat pel Forn de pa Massana de Cornellà, finalista del concurs del millor pa de pagès 2016. La fruita de Can Arenols, de Viladecans. O els vins i caves de Piteus, que té les seves vinyes a Corbera de Llobregat. Tampoc van faltar els originals vins i vinagres de cirera elaborats per Sirot, a Torrelles de Llobregat. Sirot elabora l'únic vi 100% de cirera de tot l'Estat. Uns vins secs, afruitats i molt aromàtics.

De Torrelles també venien les melmelades de Can Balasch, una masia documentada des del segle XVI, on, des del 2014, transformen els seus fruits en delicioses melmelades, com la de cirera amb menta, la de cirera amb gingebre, o la préssec amb romaní.  


I no va faltar a taula, per amanir el pa, l'oli d'oliva verge extra d'Oliveraires Palomar Olesana. I és que també al Baix Llobregat es conreen oliveres; en concret, a Olesa de Montserrat, es cultiva en
terrenys d'altitud mitjana, rics en llicorelles, una varietat d'oliva autòctona del municipi, la palomar olesana. Són oliveres centenàries que uns agricultors van recuperar al comprovar l'alta qualitat de l'oli que produïen. L'oli d'Olesa, conegut amb la marca Oulesa té un baix grau d'acidesa, és una mica dolcenc i està recomanat especialment per menjar-lo cru. Ha estat reconegut internacionalment per la seva excepcional qualitat.

Després de l'esmorzar la Isabel Fernàndez i el Julian Altuna ens van parlar de la plataforma interactiva Orgull del Baix, que vol donar a conèixer el tresor ecològic i agrícola de la comarca del Baix Llobregat, i que és la versió web, interactiva, del documental "El patí de darrera" estrenat al programa Sense Ficció de TV3. Un documental que no us podeu perdre si vol conèixer la realitat d'aquesta comarca de pas per a milers de persones diàriament.

També va assistir la Conxita Sànchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que va parlar sobre el risc constant d'especulació immobiliària que pateix aquesta comarca, com el projecte Eurovegas, que va provocar la mobilització veïnal més gran de la historia d'aquesta comarca, i va destacar com els llobregatencs viuen centrats en la defensa i conservació de la tradició agrícola i ramadera del seu territori. En la preservació del seu riu i del delta. En mantenir la seva identitat.

A continuació vam visitar dos edificis inclosos en l'itinerari modernista sobre l'obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol, a Sant Joan Despí: la Torre de la Creu i la masia Can Negre. La seva primera obra va ser la construcció d'un torre d'estiueig per la seva tieta just al costat de l'estació del tren, la Torre de la Creu. Construïda entre 1913-1916, està formada per cinc cilindres i va tenir un gran impacte en la societat agrícola de l'època. A la Masia de Can Negre, l'arquitecte va dur a terme unes reformes, entre 1915-1930, que l'han convertida en un dels símbols jujolians per excel·lència, en concret la gran façana decorada amb una carrossa a la part central i els seus esgrafiats, que lloen la Verge Maria.


A una de les sales de la Masia Can Negre vam degustar les galetes "carabruta" creades pel pastisser Josep Auleda, amb una varietat de poma, anomenada carabruta, que actualment s'està intentant recuperar ja que, malgrat haver estat una de les fruites més conreades a Sant Joan Despí, avui en dia es troba extingida. Les "carabruta" van ser creades pel concurs que l'Ajuntament va organitzar l'any 1998. Una galeta elaborada amb l'essència de la poma carabruta que volia ser un homenatge a les arrels agrícoles de la ciutat. I per acompanyar les galetes, David Gonzàlez, sommelier i propietari de Vinoscopio ens va proposar un Ètim de Verema Tardana, un vi dolç, senzillament espectacular.

També va assistir a l'acte la Mercedes Rodríguez, treballadora de Gallina Blanca durant
35 anys, que ens va parlar de la seva experiència com a treballadora d'aquesta empresa. El dos productes més populars de la segona meitat del segle XX, d'aquesta multinacional d'origen català avui pertanyent al Grup Agroalimen, van ser els seus daus de brou Avecrem i les seves sopes deshidratades.

Després vam agafar els cotxes per visitar l'empresa Benfumat, situada a la zona industrial de Sant Feliu de Llobregat., que des de fa més de 30 anys elabora els fumats més innovadors i de la màxima qualitat. Salmó salvatge d'Alaska, salmó de Noruega, bacallà d'Islàndia, són només algunes de les matèries primeres amb que Benfumat elabora els seus productes. A més combina la tecnologia més avançada amb el respecte a les tècniques més tradicionals del fumat, com la combustió molt lenta de fustes nobles. Tot plegat fa que gaudim, al tastar els seus productes, del toc de fumat i el sabor del peix, en un equilibri perfecte.
A més Benfumat presenta els seus productes en diferents talls i combinats amb ingredients que potencien el gust del fumat, com la tòfona o l'alga nori amb Wasabi., a més de sofisticades presentacions com el salmó amb un toc d'or.
Benfumat, una empresa catalana referent en qualitat i innovació en el seu sector.


I per acabar el dia, vam dinar al restaurant Aire, al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, un edifici del segle XVII, que havia tingut uns jardins que arribaven a tocar del riu Llobregat, i que l'Ajuntament va adquirir l'any 1995, convertint-lo en un parc públic. És la seu de l'Exposició Nacional de Roses que es celebra cada any en la capital del Baix Llobregat.

Vull agrair a la Cristina que ens convidés a passar aquest fantàstic dia en la seva estimada ciutat, i donar les gràcies a totes les persones i empreses que hi van col.laborar. Ens van quedar moltes ganes de tornar ben aviat i continuar descobrint tot el patrimoni natural i cultural que amaga el Baix Llobregat, i que els vallesans som afortunats de tenir tan a prop.