Vam apropar-nos fins a Gallifa per conèixer a les dues persones que han creat La Catxaruda, la Marta i el Gerard, i mentre ens ensenyaven els horts, i agafàvem tomàquets -conreen deu varietats de tomàquets-, ens van explicar el seu projecte. Vam passar una estona fantàstica perquè tots dos ens van transmetre la passió que senten per la seva feina i el seu compromís per recuperar la biodiversitat de l'horta, malmesa les últimes dècades per voler potenciar els conreus més productius en detriment de les varietats menys productives encara que fossin les més saboroses.
Entre les varietats antigues de tomàquets recuperades conreades a La Catxaruda vam trobar el Rosa Ple, carnós i de gust molt persistent, el Pometa de Lluís Vila, també molt carnós i aromàtic, el Mala Cara, amb un gust impressionant, i el conegut i controvertit Cor de Bou - l'autèntic, té forma de cor-; també vam tastar el cirerol de Caldes de Montbui, un autèntic bombó de tomàquet, carnós i saborós, i el Pare Benet, ideal per farcir-lo tant cru com cuit, i del qual ens va donar la Marta la recepta que us explicaré avui.
A banda dels tomàquets, vam poder tastar l'enciam Llengua de Bou, tendre i dolç; també cultiven la mongeta Llaminera, molt dolça, tradicional del Vallès, les llavors de la qual van aconseguir d'en Pep Salsetes, tota una institució vallesana, molt implicat en la recuperació de llavors de varietats antigues; a La Catxaruda també conreen albergínies blanques, que tenen una textura mantegosa, gens amargant i una pell molt fina.
Tenim per descobrir, quan arribi el fred, la col de Pell de Galàpet, també una varietat antiga recuperada d'un pagès d'Olot, la mongeta seca del Carai, gens pelluda i més dolça que la del Ganxet, el nap Negre, dolç com la pastanaga, o els melons de Nadal, que es cullen verds i es pengen per fer-los madurar, per que la carn es torni més compacte -per la pèrdua d'aigua- i més dolça; i no oblidem la patata del Bufet negra, provinent del Solsonès i ideal pels guisats. També han començat a cultivar arbres fruiters de varietats antigues.
Impressionant la feina que fan a La Catxaruda per mantenir la diversitat de la nostra horta, oi? Doncs us aconsello que els feu una visita arribant-vos fins al poble de Gallifa, situat al Vallès Occidental, on podreu aprofitar per fer un munt d'excursions per la zona i, a més, podeu demanar al Gerard i la Marta que us preparin a la masia un dinar amb productes de temporada, i així poder gaudir de tot un dia en plena natura!
I ara anem per la recepta que em va explicar la Marta. Tot i que la temporada de tomàquets ja s'acaba, encara esteu a temps de provar aquests tomàquets farcits de truita de patates. Una manera senzilla i molt original de presentar a taula la tradicional truita de patates.
La Marta ens va recomanar de fer servir els tomàquets Pare Benet- però també podeu fer servir els de Montserrat per exemple, o uns que no siguin massa carnosos-, els buidem per dintre i els reservem; no us dic cap quantitat d'ingredients, ja que variaran molt segons la mida dels tomàquets, només us explico com els hem de preparar: tallem les patates a daus, les salem, les fregim i després, ben escorregudes, les mesclem amb els ous batuts; omplim els tomàquets amb la barreja d'ous i patates i els fiquem al forn, pre-escalfat a 180º, uns 15-20 minuts, depenent de la mida dels tomàquets. Un recomano menjar-los un pèl tebis.
A banda dels tomàquets, vam poder tastar l'enciam Llengua de Bou, tendre i dolç; també cultiven la mongeta Llaminera, molt dolça, tradicional del Vallès, les llavors de la qual van aconseguir d'en Pep Salsetes, tota una institució vallesana, molt implicat en la recuperació de llavors de varietats antigues; a La Catxaruda també conreen albergínies blanques, que tenen una textura mantegosa, gens amargant i una pell molt fina.
Tenim per descobrir, quan arribi el fred, la col de Pell de Galàpet, també una varietat antiga recuperada d'un pagès d'Olot, la mongeta seca del Carai, gens pelluda i més dolça que la del Ganxet, el nap Negre, dolç com la pastanaga, o els melons de Nadal, que es cullen verds i es pengen per fer-los madurar, per que la carn es torni més compacte -per la pèrdua d'aigua- i més dolça; i no oblidem la patata del Bufet negra, provinent del Solsonès i ideal pels guisats. També han començat a cultivar arbres fruiters de varietats antigues.
Impressionant la feina que fan a La Catxaruda per mantenir la diversitat de la nostra horta, oi? Doncs us aconsello que els feu una visita arribant-vos fins al poble de Gallifa, situat al Vallès Occidental, on podreu aprofitar per fer un munt d'excursions per la zona i, a més, podeu demanar al Gerard i la Marta que us preparin a la masia un dinar amb productes de temporada, i així poder gaudir de tot un dia en plena natura!
I ara anem per la recepta que em va explicar la Marta. Tot i que la temporada de tomàquets ja s'acaba, encara esteu a temps de provar aquests tomàquets farcits de truita de patates. Una manera senzilla i molt original de presentar a taula la tradicional truita de patates.
La Marta ens va recomanar de fer servir els tomàquets Pare Benet- però també podeu fer servir els de Montserrat per exemple, o uns que no siguin massa carnosos-, els buidem per dintre i els reservem; no us dic cap quantitat d'ingredients, ja que variaran molt segons la mida dels tomàquets, només us explico com els hem de preparar: tallem les patates a daus, les salem, les fregim i després, ben escorregudes, les mesclem amb els ous batuts; omplim els tomàquets amb la barreja d'ous i patates i els fiquem al forn, pre-escalfat a 180º, uns 15-20 minuts, depenent de la mida dels tomàquets. Un recomano menjar-los un pèl tebis.