Com el llibre del que Yolanda treu les receptes és argentí -es tracta d'una recopilació de receptes de la marca Royal publicat a Argentina el segle passat-, hi ha vegades que les receptes no es fan igual per aquestes contrades, encara que s'anomenin de la mateixa manera; per això aquesta vegada he decidit, com fan sàviament altres companyes de repte, de fer una consulta a Internet per veure si la fugazza argentina és el mateix que la focaccia.
Pel que he pogut trobar per Internet, sembla ser que un immigrant genovès va crear a Buenos Aires una versió de la focaccia italiana, que tenia com a principal ingredient la ceba, la fugazza. També es diu que la massa de pizza i de focaccia són la mateixa però la primera és més prima que la segona, i la segona porta més oli i no porta tants condiments com la pizza.
En lloc de fer servir impulsor químic Royal, Jordi, que és un panarra, m'ha aconsellat que fes servir llevat fresc, de manera que la massa ha hagut de fermentar ( primer 45 minuts i després 30).
Els ingredients que he fet servir són els següents -per dos persones-:
- 140 grams d'aigua tèbia
- 30 grams d'oli d'oliva verge extra
- 250 grams de farina de mitja força o panificable
- 7 grams de sal
- 10 grams de llevat fresc
- 1 ceba -nosaltres hem fet servir una morada-
- oli d'oliva per fregir la ceba i pintar la focaccia
- sal Maldon i/o pebre mòlt
- herbes de Provença o orenga
Aprofiteu per cuinar la ceba a foc fluix fins que transparenti.
Passat aquest temps enceneu el forn a 220º i agafeu una plata per anar al forn i la folreu de paper vegetal per enfornar. Agafeu la massa i la poseu sobre el paper vegetal i la comenceu a estirar per que agafi la forma d'un rectangle. Vigileu que la massa no us quedo molt fina, ja que la focaccia es caracteritza per ser més gruixuda que la pizza. Quan la tingueu estirada, la tapeu amb el drap, i la deixeu reposar cinc minuts. Passats els cinc minuts, la marqueu amb els dits, prement fort, i la pinteu amb oli d'oliva. Poseu per sobre la ceba, les herbes i la sal. Poseu sobre la massa una reixeta del forn, perquè quan la tapeu amb el drap, aquest no toqui la massa, i la deixeu reposar 30 minuts més.
Passat aquest temps poseu la massa al forn durant 20 minuts. Serviu la focaccia just acabada de sortir del forn.
Me encanta la foccacia y esta tiene una pinta deliciosa! Te ha quedado muy rica! Un saludo.
ResponSuprimeixPara ser la primera sí que ha salido buena! Seguiremos practicando, ja,ja!!
SuprimeixEstupenda esta focaccia, te ha quedado genial¡¡
ResponSuprimeixSaludos
Y es tan fácil de hacer! Me será fácil aficionarme a hacerlas!
SuprimeixMmmmm! Boníssima!
ResponSuprimeixPetons,
Júlia.
L'hem acompanyat amb un vi blanc i hem fet un dinar 10!
SuprimeixTe molt bona pinta, segur que està boníssim! Un petó maca!
ResponSuprimeixLes receptes que m'agraden
Hem de continuar practicant, però Déu n'hi do!
SuprimeixQuina bona pinta que té!!! ara mateix en menjaria un tall.
ResponSuprimeixUn petonàs
I a més la massa és molt fàcil de fer! M'ha sorprès molt! Una abraçada!
SuprimeixSóc fan de la focaccia, molt més que de la pizza! I amb ceba, boníssima i molt gustosa!
ResponSuprimeixFins ara a casa sempre fèiem pizza però ara al tastar la focaccia tenim el cor dividit, ha,ha...
SuprimeixM'encanten les focaccies, i les que porten ceba per damunt són les meves preferides ;). A més si en sobra i la congeles tallada després et pots fer uns entrepans de vici!! un petó i bones festes!!
ResponSuprimeixUff sembla bó això! m'ho apunto....una abraçada!!
Suprimeix