La Fassina Balanyà de l'Espluga de Francolí

El novembre de l'any passat, i gràcies a una trobada que va organitzar la Glòria de No tot son postres a la cuina per la Conca de Barberà, vam estar a l'Espluga de Francolí per visitar Carquinyolis Ferrer; com anàvem amb el temps molt limitat, no vam poder visitar el poble, però aquests dies de vacances hem aprofitat per tornar a l'Espluga de Francolí i visitar el seu Museu del Vi, situat dins d'un celler modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, el Museu de la Vida Rural  i el Museu Fassinya Balanyà, una antiga fàbrica d'aiguardent, que forma part del Sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

La Fassinya (nom que ens han dit que ve de la degeneració del terme "oficina") Balanyà es va construir l'any 1835 i va estar en actiu fins l'any 1957 -no us perdeu el vídeo on antics treballadors de la fassina expliquen com funcionava la fàbrica-. L'edifici està format per una gran sala on es poden veure les restes de la maquinària, un pis inferior on estava la caldera i un pati exterior on s'aixecava la xemeneia que encara roman dempeus. La fàbrica produïa aiguardent de brisa sense rectificar amb una graduació superior al 60º.

Si heu llegit el nostre post sobre vermuts de Vilafranca del Penedès, allà us explicàvem que degut a diferents causes (que la principal proveïdora d'aiguardents, França, estava en guerra, l'obertura als empresaris catalans del comerç d'ultramar i la fil·loxera) Catalunya es va convertir en un important exportador de d'aiguardent -de fet, entre els segles XVIII i XIX va ser el principal producte català exportat a l'estranger-. Degut a aquesta important demanda, la vinya, en aquella època, va desbancar a altres conreus tradicionals com el del cereal i l'olivera.

Mitjançant un alambí - invent importat a la península pels àrabs- a la fassina es destil·lava aiguardent a partir de brisa fermentada (restes de raïm premsat, pellofes, pinyols i rapes). La brisa es posava a bullir amb aigua, i quan arribava als 78,3º els components alcohòlics començaven a evaporar-se i moure's cap al coll del serpentí, on el vapor es condensava i es feia líquid, adquirint una alta concentració alcohòlica. Com l'aigua i l'alcohol tenen diferent grau de volatilitat, amb l'evaporació els dos líquids es separaven.


Encara que el procés més antic per elaborar begudes alcohòliques és la fermentació alcohòlica mitjançant llevats, per aconseguir begudes amb una graduació més alta, cal destil·lar ja siguin pastes fermentades com les brises o líquids rics en sucres.

A banda de la visita a les instal·lacions de la fassina i el tast d'aiguardents Esperit de fassina, és molt recomanable l'audiovisual que explica com està lligada a l'exportació d'aiguardents la posterior expansió de la indústria tèxtil al nostre país, degut a que els vaixell que exportaven els aiguardents, retornaven carregats de productes com el lli, primer, i el cotó després.

Si després de visitar els museus encara disposeu de temps, podeu visitar també les coves de l'Espluga; i com segur que, amb tanta visita, se us haurà obert la gana, passeu per Carquinyolis Ferrer per tastar la seva especialitat, els carquinyolis, elaborats amb producte de proximitat.

3 comentaris:


  1. Anna; Conec la brisa un cop extreta del raïm, doncs els anys que he fet la verema a Gandesa, recordo que apartavem la brisa, i després es carregava en els tractors i la portavem a unes destilacions per fer´hi alcohol de farmàcia. Amb la brissa fermentada, no és d'extrenya que els destilat sortissin a 60º¡¡.
    Salutacions Anna¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre són interessants aquestes visites per aprendre coses noves. Aquí no feien un alcohol massa refinat, pel que ens van explicar.

      Elimina
  2. Una visita complerta amb les coves, de les que m'agradaria poder fer ben aviat :o)
    Petons i bona setmana!
    Palmira

    ResponElimina