Pomes d'Alta muntanya al Pallars Sobirà

Aquest estiu hem passat uns dies al Pallars Sobirà, i com no havíem planificat res per avançat hem hagut d'improvisar sobre la marxa què fer cada dia. En una oficina de turisme vam trobar un fullet informatiu del Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb un directori dels contactes i programa de visites als tallers, obradors i explotacions del parc natural. La majoria d'explotacions són ramaderes, activitat que s'ha desenvolupat en aquest territori des de sempre, i de races autòctones, com l'ovella xisqueta i aranesa, la cabra pirinenca, el cavall català pirinenc i les vaques bruna i pallaresa; però el que ens va cridar l'atenció va ser trobar una explotació agrícola al parc i en concret, una explotació ecològica de poma de muntanya, a Escalarre.

Vam concertar una visita a l'explotació amb la Dolors, que ens va explicar que fa un parell d'any la seva família va decidir tornar a treballar els terrenys de la padrina, que fins aleshores havien estat de pastura i plantar pomeres ecològiques. La majoria d'explotacions a la zona són ramaderes i hi ha molta competència, però d'agrícoles cap d'aquesta mena; van buscar qui tingués experiència en el sector i es van associar amb l'Associació agrària ecològica de poma de muntanya. 

Com es explica la Dolors, els arbrers fruiters necessiten fred, han d'hivernar per poder rendir a la primavera i l'estiu, però quan va arribar la industrialització, a alta muntanya, i degut a les limitacions físiques dels terrenys, el conreu dels arbrers fruiters va quedar relegat a l'autoconsum, ja que a la plana es podien conrear gran extensions; així es va prioritzar la quantitat sobre la qualitat, encara que això comportés conrear la fruita amb tractaments químics i sobreexplotar la terra. 

Degut a les condicions físiques del terreny a alta muntanya, el Josep i la Dolors es van decantar per conrear un producte amb valor afegit, com l'ecològic, perquè no poden competir en quantitat però sí en qualitat, i la poma d'alta muntanya és més crocant i dolça que la de la plana i com es conrea ecològicament - tenen el segell de CCPAE- les pomes reben el mínim de tractaments fitosanitaris, substituint els tractaments agroquímics per altres de naturals, respectuosos amb el medi ambient i més beneficiosos per la nostra salut.


Les varietats que conreen són pròpies de la zona del Tirol -no hi ha planter suficient per explotar les varietats autòctones-. Es cultiven quatre varietats de pomes: les Crimson crisp, anomanades Roges, les més primerenques, cruixents i sucoses, les Opal també anomenades Grogues, semblants a les Golden però més rústegues i molt crocants, les Renoir, anomenades Bruna, i que la gent gran que les tasta diu que són com les pomes que es menjaven abans, -és una varietat que conrea en exclusiva l'Associació per a tota Catalunya- i per últim les Story, aquí anomenades Negreta pel seu vermell granatós, i que és la varietat més tardana; haurem d'esperar però al setembre per començar a tastar-les.

Quan sigui la temporada, podreu trobar les pomes de muntanya a algunes tendes dels supermercats Esclat, Veritas i Mengem Bages i també a la Fira Ecoviure de Manresa, encara que si podeu feu una "escapadeta"al Pallars, les podreu comprar directament al productor; nosaltres esperem poder tornar aquest any i fer-ne una bona provisió!

Aquí teniu les dades de contacte de la Dolors i el Josep, i si us animeu a visitar-los o a tastar les seves pomes espero que ens ho expliqueu; i si feu alguna recepta, també!

3 comentaris:

  1. A menjar pones al Pallars, una bona opció !!!! Fer vacances!!!!

    ResponElimina

  2. Anna; Les pomes quin món a la cuina, és poden fer de mil i una maneres... i si son ecológiques i amb gust com les d'abans, de ben segur que les receptes surten més que bones¡¡
    Salutacions Anna. :O)

    ResponElimina
  3. El Pallars una comarca excepcional de productes, plena d'activitat bones iniciatives.
    La poma tan versàtil ala cuina i aquestes tan delicioses!!
    Gràcies per compartir-lo, Anna.
    sempre aprenent!!**
    Fina

    ResponElimina