Temporada de cireres al Baix Llobregat

Crec que aquest és el tercer any que, pel maig, iniciem el nostre particular pelegrinatge pel Baix Llobregat per comprar les seves delicioses cireres. Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles del Llobregat formen part de l'anomenat cinturó de la cirera del Baix Llobregat -expressió que vaig trobar en el que suposo, és el primer llibre que va escriure el famós xef, José Andrés, La Perla Roja, receptari de cuina, i que em van ensenyar a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma de Cervelló-. Entre aquestes tres poblacions produeixin la meitat de les cireres conreades a Catalunya, i en els últims anys també s'ha afegit la població del Papiol. Però també es conreen cireres a altres zones del país, com a Arenys de Munt (Maresme) la cirera d'en Roca, a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), on cada any s'organitzen les Jornades Gastronòmiques de la Cirera, o a Llers (Alt Empordà)-on es van introduir, des de França cap als anys 50, després de que una gelada matés les oliveres de la zona.

Encara que avui en dia és un dels conreus més emblemàtics del Baix Llobregat, fins a la fil·loxera, que acabà amb el conreu de la vinya a tot el país, el cultiu del cirerer només era per l'autoconsum; quan es van arrencar els ceps morts, aleshores es plantaren els cirerers per la seva explotació comercial. D'aquí provenia l'expressió "anar a la vinya a collir cireres", pròpia de Sant Climent de Llobregat, segons explica Gerard Solís, xef del Restaurant El Racó de Sant Climent, i guanyador del Gourmand World Cookbook Awards, pel seu llibre monogràfic sobre les cireres, Bojos per les cireres.

Foren els romans els que introduïren el cultiu a la península d'arbres fruiters provinents d'Orient, com el presseguer, el pruner, el perer, el pomer i el cirerer, ja que els cultius propis d'aquesta zona eren la vinya, l'olivera i el conreu de fruita seca.

Les varietats més tradicionals del Baix Llobregat són la Cuallarga, la Forta i la Villareta, que s'han anant substituint per altres varietats més productives, encara que no s'han perdut, la Villareta, per la seva exquisidesa, i les altres dues, especialment la Forta, per que es fan servir per pol·linitzar els camps, ja que una varietat de cirerer s'ha de pol·linitzar amb el pol·len d'una altra varietat, encara que s'estan introduint varietats que s'autocomplementen entre elles. Entre les que més és comercialitzen avui en dia estan la Burlat, la més primerenca, la Starking, la Van o la Sweet heart.


La temporada de cireres va de maig a juny; aquestes es cullen a ma i amb la cua o capoll, excepte la varietat Picota, perquè no perdin líquid. És una fruita que no madura fora de l'arbre, de manera que s'ha de collir en el moment òptim de maduració. La cirera conté vitamines A i C i és rica en minerals i antioxidants; té propietats depuratives, diurètiques -les infusions de capolls també tenen la mateixa propietat- i antiinflamatòries. El més adequat és menjar les cireres entre hores o abans dels àpats; a més, es poden fer servir per cuinar tant plats dolços com salats, de carn i de peix.


La temporada de festes de la cirera del Baix Llobregat comença a mitjans de maig, amb la de Sant Climent de Llobregat, a la que segueix la de Santa Coloma de Cervelló i acaba, a començaments de juny, amb la de Torrelles de Llobregat i el Papiol; en totes elles trobareu, a banda d'un mercat on comprar cireres directament del productor, exposicions i mostres de cireres i altres activitats per a grans i petits.

Així que ja sabeu, encara esteu a temps la setmana vinent de tastar i comprar les delicioses cireres del Baix Llobregat, a Torrelles de Llobregat, abans que s'acabi la temporada.




Llibres consultats: De la terra al rebost, de la Diputació de Barcelona i La Perla Roja, receptari de cuina, de xef José Andrés, facilitats per la biblioteca de Santa Coloma de Cervelló, Pilarín Bayés; també articles de la revista, Cuina.

8 comentaris:

  1. Em comentava dissabte la pagesa que compro que aquest any és mal any per a les cireres, albercocs, ... diu que tanta aigua les ha fet malbé... la veritat es que bones, bones encara no n'he menjat... i m'encanten! a la banda de Lleida les pedregades d'aquests dies les ha destrossat! quina pena! i el pagesos a patir... ! aix! he de quedar amb la Cristina de Bufet de postres pel dissabte... però vaig liada! petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més van endarrerides aquest any! Com diu la dita no sempre plou a gust de tothom! Quina feina la de pagès!! I no et despistis que ja la tenim a tocar la trobada!!

      Elimina
  2. Encara no hem vist cireres amb bona pinta aquest any! I com a la Teresa m'han dit que aquest any ens quedariem sense elles...
    Anirem mirant per si a cas arriben!
    Petons i bona setmana!
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. La producció ha estat mol baixa pel temps! Tant esperar i poc que la gaudirem aquest any! Bona setmana, maca!

      Elimina
  3. Quina bona fila!! Aquí a Andalusia encara no n'he vist....
    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres perquè anem a mercat de pagès sinó tampoc les trobaríem.

      Elimina
  4. Ja et dic jo que com el Baix..res de res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu t'han d'anomenar ambaixadora honorífica, ha,ha!!

      Elimina