Salmorejo de remolatxa

El blog protagonista d'aquest mes del Blog al plat és Decuina.net, un blog on podem trobar de tot relacionat amb el món gastronòmic: receptes, notícies, curiositats i informació sobre restaurants molt recomanables, dels quals m'he apuntat més d'un per anar a visitar algun dia.

Sobre les receptes, haig de dir que no hi manca la varietat: hi ha per tots els gustos. A mi m'ha sorprès molt aquest salmorejo de remolatxa i el fet de que no necessités forn -cosa que s'agraeix molt ara que el clima del Sahara arriba fins al Pirineus- i que havia anat al Mercat de la Terra de Sitges i havia comprat uns manats de remolatxa espectaculars, han fet que aquesta fos la recepta elegida per participar en el repte d'aquest mes. Per cert, la repetiré segur!

Ingredients (per 4-6 persones aprox):
  • 400 grams de remolatxa cuita
  • 50 grams d'oli d'oliva verge extra
  • 50 grams de vinagre de Xerès
  • un all
  • sal
  • pa -l'ideal és que tingui molta molla, i si és pa artesà, millor, uns 40-50 grams-
No m'agrada comprar remolatxa cuita, només la compro crua i amb les fulles, perquè les fulles no enganyen! En el meu cas, les he hagut de coure abans amb aigua entre 20-30 minuts depenent de la mida de les remolatxes; no s'haurien de punxar però jo abans de treure-les ho faig per veure si estan tendres -només cal que s'estovin una mica, ja que són prou fibroses-. Hem de guardar el líquid de la cocció i pelar les remolatxes - jo ho faig amb els dits perquè tenen la pell molt fina-. Les deixem refredar i les tallem en trossos petits; posem els trossos de remolatxa dins d'un bol al que afegirem un all pelat, l'oli d'oliva, el vinagre-per si de cas poseu la meitat si no us agrada gaire- i el pa i el fiqueu al frigorífic ben tapat fins al dia següent, en que triturarem tots els ingredients, afegint el líquid de cocció o bé aigua mineral, si heu comprat les remolatxes cuites. Les quantitats d'oli, vinagre i sal són orientatives, igual que la quantitat de líquid que afegim al salmorejo, ja que dependrà si us agrada més líquid o no; a mi personalment m'agrada que tingui textura, perquè m'agrada molt la remolatxa. Jo us he posat les quantitats que vaig fer servir, però és una recepta que cal adaptar al gust de cadascun, afegint de més o de menys.

La recepta original acompanyava el salmorejo amb llenques de bonítol, jo el vaig servir sol, i això sí ben fred.

Per cert, Óscar, llàstima no coneixe'ns al Vadefoodies! A veure si a la propera....

11 comentaris:

  1. Aquest color és espectacular!, en vaig fer un cop i està realment bo, dolcet. Moltes gràcies per participar!, ara, vacances fins a setembre!

    ResponElimina
  2. Em costa provar la remolatxa...tan nutritiva ella! El color és fabulós.
    PD: Ja esbrinaré el què de la mousse! ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'explicaràs si ho trobes! Bones vacances!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Doncs aquest plat t'agradarà segur! I és tan refrescant!

      Elimina
  4. El que m'agrada més de la remolatxa fresca són les fulles saltejades amb una mica d'oli i sal...
    Aquest salmorejo l'hauré de fer, les remolatxes les ven cuites del matí el pagès on vaig, egur quedarà un salmorejo boníssim!
    petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagina't com estaran de delicioses sent tan fresques! El problema és comprar-les al supermercat que no saps quant de temps fa que volten! Un petonet!

      Elimina
  5. Anna...ja tinc la solució. Me la va donar el xef de postres de la Hofmann...Primer em va preguntar per la font de la recepta...quina cara va posar!..jejeje...Li falta gelatina! perquè retingui la part líquida de la recepta....em va dir un parell de fulls de gelatina més...Em va felicitar per la textura de la mousse...algo és algo..jejej. Petonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquestes referències -xef de postres de la Hofmann-segur que la propera ens surt perfecte!

      Elimina
  6. Jo només he menjat remotatxa un cop, i em va agradar, així que m'anoto aquest salmorejo, té un color preciós! un petó!

    ResponElimina