Bescuit de taronja amb gingebre confitat.

Personalment trobo que els bescuits són una de les receptes de rebosteria més agraïdes, com les magdalenes. Són fàcils de fer, és preparem en un moment i són molt versàtils. Si els meus pantalons no tinguessin el mal costum d'encongir-se quan menjo qualsevol cosa que no sigui una amanida verda, en tindria sempre un bescuit acabat de sortir del forn per poder menjar un tall per esmorzar o berenar.

Ara que arriba la temporada de les taronges, he decidit estrenar-la amb un bescuit de taronja amb gingebre confitat. No se si l'heu tastat mai, però el gingebre confitat és com una mena de "gominola" amb un gust dolç i picant que, per a mi, és súper addictiva. Combina a la perfecció amb la taronja, i li dóna a aquest bescuit un toc especial. Si no us agrada el gingebre, el podeu fer sense.


Ingredients:
  • 200 ml de suc de taronja
  • 150 grams de sucre blanc
  • la ratlladura d'una taronja, si pot ser ecològica millor
  • 3 ous mitjans
  • 100 ml d'oli de girasol
  • 300 grams de farina per rebosteria
  • 70 grams de gingebre confitat tallat en trossos petits
  • 15 grams d'impulsor químic (jo faig servir Levadura Royal)
  • un pessic de sal
Encenem el forn, a dalt i a baix, a 180º

Ratllem la pell d'una de les taronges. Espremen les taronges i reservem el suc. Posem en un bol el sucre amb la ratlladura de la taronja i els barregem amb els dits, així es desprenen els olis essencials de la pell de la taronja i el bescuit surt més aromàtic. Després afegim al sucre els ous i els batem amb una batedora de varetes fins que tripliquin el seu volum. A continuació aboquem el suc de taronja i l'oli i els barregem amb la resta d'ingredients. Després afegim la farina amb l'impulsor químic i el pessic de sal, prèviament tamisats, i ho barregem tot a ma amb una espàtula, just fins que s'hagin integrat bé tots els ingredients. Per últim afegim el gingebre confitat. Aboquem la mescla en un motlle per fer plumcakes folrat amb paper d'enfornar i el fiquem al forn 30 minuts, i fins que al punxar el bescuit amb un escuradents, aquest surti net o amb molles. 

Deixem que refredi el bescuit un minuts abans de desemmotllar-lo. 


Recepta inspirada en el blog Somos Golosos

2 comentaris:

  1. Ai Anna... els meus pantalons també tenen aquesta mala costum!!!! :D
    FINALMENT s'ha calmat la temporada post vacances i tinc temps per venir a llegir i salivar amb receptes com aquestes. Jo no necessito massa més que una esponja (diga-li bescuit, coc, coca,...) per ser feliç! I sé de quines "gominoles" de gingebre parles!!! Jo també en tinc a casa i en menjaria a totes hores TOT i que... he de dir que no agraden a tothom. Però a mi sí!!! Una perdició! Aquest bescuit teu, tindria les hores comptades a les meves mans :D

    Una abraçada i MOLT bona setmana!

    ResponElimina
  2. No sé que tenen els pantalons que mai queden grans!!! :o)
    Però noia millor una mica més d'esport i gaudir d'aquesta meravella. Ben aviat ens arribaràn moltes taronges a la cistella eco i segur caurà per un berenar de diumenge!
    Petons i bona setmana,
    Palmira

    ResponElimina