Recordant un estiu a la Provença: Albergínies fregides amb arròs salvatge de la Camarga

L'any passat vam anar de vacances a la Provença. Un dels llocs que vam visitar va ser la Camarga, a la desembocadura del Roine. És l'aiguamoll més gran d'Europa, amb una extensió de més de 140.000 hectàrees. El Parc Naturel Régional de Carmague ha estat declarat reserva de la biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Entre els seus habitant més famosos trobareu els flamencs, els toros i els cavalls de la Camarga, descendents directes dels cavalls prehistòrics.

A la zona nord de la reserva es conrea arròs, el més conegut, l'arròs vermell de la Camarga, un arròs integral amb Indicació Geogràfica Protegida. El seu color prové d'una substància, l'antocianina, que es troba al segó. També es conrea arròs blanc i negre, tot en ecològic.

Vam tornar de les vacances amb uns quants quilos d'arròs, i ara fa uns dies, per celebrar l'aniversari d'aquelles vacances genials, vaig preparar unes albergínies fregides amb arròs salvatge de la Camarga. Com m'havia firat uns dies enrere comprant verdures a la parada de Les Arnaules, a Manresa, vaig fer el plat amb albergínies blanques - les albergínies més delicioses que he tastat mai- i tomàquets de la varietat Rosa Ple. El resultat, un plat de luxe!


Ingredients per a 2 persones:

  • 2 albergínies, si poden ser blanques millor
  • arròs salvatge (80-100 grams d'arròs per persona, depenent de la mida de les albergínies)
  • 1 ceba gran picada ben fina
  • un parell de tomàquets madurs, 
  • 2-3 cullerades de tomàquet fregit, he fet servir el de Conserves Ferrer, recepta casolana
  • oli d'oliva verge extra
  • Herbes de Provença
  • sal i pebre blanc mòlt

Posem a coure l'arròs seguint les instruccions del fabricant.

Obrim per la meitat i al llarg les albergínies. Si no són blanques, us aconsello salar-les i deixa que suïn una mig hora per evitar que amarguegin. Una vegada netes les albergínies, posem en una paella gran un bon raig d'oli d'oliva i comencem a fregir-les, a foc suau. Les anem girant tot sovint per que es daurin per les dues cares i evitar que es cremin. El temps dependrà del gruix de l'albergínia. En cas de dubte, premeu la carn de l'albergínia amb un dit. Si estan prou cuites, el dit s'enfonsarà en la carn.

Una vegada fregides, posem les albergínies repartides sobre una font que pugui anar al forn, untada prèviament amb oli.

Encenem el forn a 180º

En una altra paella, cuinem a foc fluix la ceba amb una mica d'oli i sal fins que agafi un color marronós. A continuació, afegim l'arròs cuit, un parell o tres cullerades de tomàquet fregit i les Herbes de Provença. Ho mesclem tot, rectifiquem de sal i afegim pebre blanc mòlt. Repartim l'arròs per sobre les albergínies. Tallem els tomàquets en rodanxes, i aquestes per la meitat. Cobrim l'arròs amb les mitges rodanxes de tomàquet. Repartim per sobre un pessic d'Herbes de Provença i un bon raig d'oli.

Per últim, enfornem les albergínies uns 20 minuts. És un plat que podem menjar calent o tebi.

Podeu fer aquest plat amb les albergínies fetes al forn i us estalviaríeu les calories de l'oli de fregir.  No obstant, com a casa sempre les faig al forn, aquesta vegada les he volgudes cuinar de manera diferent, i han quedat més saboroses.



Recepta adaptada de Craving Tasty. 

Cap comentari