Botigues centenàries de Blanes

L'Arxiu Municipal de Blanes va organitzar el passat mes de maig una visita per 17 establiments blanencs que tenen més de cent anys d'història. Aleshores la vila just arribava als 5.000 habitants: a principis d'abril del 2017, el número d'habitants és de 39.166. Us faré cinc cèntims d'aquells establiments vinculats directament amb el món gastronòmic que vam visitar. Un recorregut poc habitual per la història d'aquesta vila marinera de la comarca de la Selva.

Ca l'Orench (1914)

La Pastisseria Orench fou batejada com el palau de la Dolçor, perquè l'immoble on està ubicada -que va projectar l'arquitecte Francesc Folguera, que habitualment estiuejava a Blanes- semblava un palau pels veïns d'aquella època. A l'edifici superior s'havien servit banquets de noces i tot tipus de berenars per a celebracions d'entitats i particulars. El negoci inicialment estava situat al carrer dels Mercaders i era propietat d'en Josep Girbau Tordera, que va morir prematurament a l'edat de 46 anys. Aleshores el negoci el va comprar en Josep Maria Orenech Fornés, un blanenc que estava a punt d'obrir una pastisseria a Girona, després d'haver treballat a pastisseries de Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, i que a l'assabentar-se de la mort d'en Girbau va comprar el negoci al seus hereus.


Entre els dolços més típics de la pastisseria destaquen les Carboneres, delicioses i molt addictives, i els Bismarck de crema i neta.

Carnisseria Can Queldra (1906)

Situada al carrer Ample, ha estat oberta de manera ininterrompuda des d'inicis del segle passat. El primer nom que va tenir el negoci va ser "la Mahonesa", perquè la dona d'en Joan Queldra, la Josefina Rica, havia nascut a la illa de Menorca. Un plafó de ceràmica sota el mostrador recorda el temps en que la família criava xais i els portava a pasturar fins al cim del castell de Sant Joan.


Avui en dia, a banda de la carn fresca, també ofereixen plats cuinats i precuinats i altres queviures de qualitat i proximitat.

Can Borràs (1898)

L'Adela Ribas i Pugidomènech  i la seva mare Caterina van arribar des de Barcelona per obrir un negoci de comestibles a granel. La tenda, al llarg del temps, ha anat variant la seva oferta de productes segons la demanda de cada època. Malgrat que sempre ha estat regentat per dones, en l'actualitat és coneguda pel nom del marit d'una de les descendents de l'Adela Ribas. Actualment ven fruita, verdura i fruits secs, i també una cosa ben curiosa, i més per una tenda d'alimentació, ciris baptismals i per processons.


Cafè del Teatre, antigament l'Espanyol i Can Vila (1893)

Al carrer Ample estava emplaçada una de les fondes més antigues de la vila, la Fonda Vila, documentada des de 1893. En el mateix lloc, i des de l'any 1723, hi havia hagut la naviliera d'en Salvi Vila, el que equivaldria avui en dia a un armador. En èpoques posterior, l'edifici ha encabit la seu de l'Orfeó de Blanes, un sala de concerts, un cinema i un teatre. Segons la publicitat de la Festa Major de 1926, s'oferien els banquetes i berenars més econòmics de Blanes i et podien atendre en varis idiomes. Després de la guerra Civil el Cafè va canviar de gerent i de nom, i va passar a a anomenar-se Cafè l'Espanyol.


Can Burguet (1870)

L'establiment més antic de Blanes va començar exportant botifarres enllaunades amb greix a les colònies espanyoles d'ultramar, especialment a Cuba, seguint els consells d'uns familiars que ja hi vivien a la illa. Aleshores les llaunes s'havien de comprar a França, i s'havien de tancar amb una soldadura feta a ma. Conserves Burguet i la marca Massó, una nissaga blanenca establerta a Galícia, van ser les primeres empreses en fer servir aquest sistema per envasar aliments a l'estat espanyol. Així va ser com les botifarres de Blanes van arribar a formar part dels àpats del oficials del govern cubà en l'època anterior a la revolució.

Els Terrassans, antigament Casa Bastart (1854)

A Blanes als pagesos els anomenen terrassans. L'edifici fou construir sobre l'antiga muralla de la vila. A l'any 1966 van començar a servir almejes com aperitiu, i aquestes van acabar donant molta anomenada a l'establiment. A l'any 1972 van servir les primeres tapes de calamars a la romana, i avui en dia són molts els blanencs que encara van als Terrassans per menjar els seus calamars. Actualment, el local és la seu de moltes associacions de la vila.



La Plaça i Es Portal

L'any 1349 Pere III el Cerimoniós atorgà a la vila de Blanes el privilegi de poder fer mercat i fira. Des de l'any 1599 i fins al 1914 el mercat es feia al carrer Ample. A partir d'aquesta data les parades es van traslladar al passeig de Dintre, i fins avui en dia. La major part del producte fresc que es ven a plaça prové de la plana agrícola del delta de la Tordera.

Al Portal del Mont o de la Verge Maria és on tradicionalment les peixeteres blanenques venien el peix fresc. De l'any 1901 són els taulells de pedra que feien servir per la venda del peix. Al 1969 es va deixar de vendre al carrer per raons sanitàries. L'activitat es va traslladar aleshores a un local proper a la plaça dels Dies Feiners. Els blanencs van continuar anomenat al lloc on es venia el peix fresc Es Portal, inclús quan el negoci va tornar a canviar d'ubicació l'any 2007.



*Les fotos en blanc i negre crec recordar que estaven exposades a l'ermita de Sant Joan de Blanes.

1 comentari:

  1. Com pot una ciutat petita resumir tanta història? És impresionant!
    Petons i bona setmana!
    Palmira

    ResponElimina