Dolç de sèmola

Quan la Mercè de Destapant Cassoles va elegir com a protagonista del repte del Blog al Plat d'aquest mes a la Mireia Carbó, em va agradar moltíssim la idea perquè per a mi, i segur que per més d'un@ de la meva generació, va ser una de les primeres cuineres mediàtiques de casa nostra - o com a mínim la que més recordo de totes-. Abans de sentir parlar de Ferran Adrià, els germans Roca o Gordon Ramsay, la Mireia Carbó ens ensenyava a cuinar plats senzills, amb ingredients tradicionals i que sempre sortien bé. Per això, el repte d'aquest mes m'ha servit per tornar a fullejar dos dels llibres de la Mireia Carbó, La Cuina et dóna joc, i La Cuina que no amoïna, i apuntar-me unes quantes receptes per fer més endavant.

La recepta de la Mireia que he elegit ha estat el Dolç de sèmola, perquè és un ingredient que a casa no fem servir gaire, però que trobes a tot arreu, és molt econòmic i molt versàtil a la cuina, ja que tant pots fer-lo servir per fer pa, com per fer pasta fresca, una sopa o unes postres, i continuaré investigant...També s'accepten suggeriments!

Per a quatre persones:
  • 200 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida 35%MG
  • 100 grams de sucre blanc
  • 50 grams de sèmola de blat
  • 2 fulles de gelatina
  • ratlladura de llimona (jo he posat la de mitja llimona)
  • ratlladura de taronja (jo he posat la de la taronja sencera)
Primer posen les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda.

En un cassó, bullim la llet amb la ratlladura de llimona i taronja i el sucre; a continuació, retirem el cassó del fo, i afegim la gelatina ben escorreguda, i remenem fins que es desfaci totalment. Afegim després la sèmola i tornem a remenar, i deixem que es refredi el preparat a temperatura ambient.

Muntem la nata amb una batedora de varetes elèctriques ( es aconsellable que la nata la traieu del frigorífic just abans de fer-la servir). Quan el preparat de llet estigui a temperatura ambient, afegim la nata muntada i mesclem fins que ens quedi una crema homogènia. Repartim la crema en copes o bols i els fiquem al frigorífic, per servir-les no massa fredes, acompanyades o no -a mi m'agraden força sense cap acompanyament- de melmelada de taronja o com proposa la Mireia amb confitura de maduixes.

No us perdeu de fer una ullada a les receptes elegides per la resta de participants del repte, que trobareu en el blog de Destapant Cassoles.