Canelons d'espinacs i mató amb panses i pinyons

Aquest mes el blog seleccionat per la Mercè pel repte del Blog al Plat ha estat Caprofiti, el blog de Gemma on ,a més de trobar delicioses receptes dolces i salades, molt ben explicades, també trobareu receptes aptes per a celíacs.

Com a casa hem participant algun any en el concurs de receptes de BonPreu-Esclat, em va fer molta gràcia descobrir que una de les receptes de la Gemma va ser una de les guanyadores l'any 2011, una espectacular Charlota de crema de llimona, però se'm va creuar pel camí la recepta dels canelons d'espinacs i la balança es va inclinar cap a la recepta salada, perquè m'encanten els canelons; els clàssics de carn m'agraden molt, però amb això de menjar cada vegada menys carn, m'he aficionat als de peix i espinacs, i a més els d'espinacs no els havia fet mai a casa, així que aquí teniu els meus primers canelons d'espinacs...que no seran els últims....

Ingredients per uns 12 canelons:
  • 600 grams d'espinacs
  • 1/2 ceba
  • 150 grams de mató Cadí (la Gemma va fer servir formatge fresc)
  • 25 grams aprox. de pinyons
  • 25 grams aprox de panses
  • pasta per fer canelons
  • 1/2 litre de llet sencera
  • 40 grams de mantega
  • 40 grams de farina de blat
  • formatge emmental ratllat
  • oli d'oliva 
  • sal, pebre blanc i nou moscada
Primer saltegem els espinacs uns minuts en una paella gran amb una mica d'oli i després els posem en un colador perquè deixin anar l'aigua sobrant. En la mateixa paella, cuinem la ceba tallada ben petita fins que transparenti i aleshores li afegim els pinyons, fins que s'enrosseixin una mica, i després les panses, que saltegem un minut. Mentre es refreden els espinacs, preparem la salsa beixamel: en una cassola posem la mantega i quan s'hagi fos, afegim poc a poc la farina, remenant constantment fins que agafi una mica de color; aleshores comencem a afegir poc a poc la llet, que prèviament haurem escalfat, i continuarem remenant fins que quedin tot els ingredients ben lligats; afegim sal, un pèl de nou moscada, -jo també poso pebre blanc mòlt-, i la mantenim a foc suau uns 15 minuts i ja estarà llesta per fer servir. 

En un bol posem els espinacs després d'haver-los escorregut molt bé amb les mans -deixaran anar força aigua, i així evitem que facin malbé el plat-; després afegim la ceba amb les panses i els pinyons, i després el mató i mesclem tot els ingredients; aboquem a la mescla 3 cullerades de salsa beixamel i tastem el farcit per ajustar-lo de sal i pebre. Hi han receptes que hi posen també formatge parmesà ratllat, la Gemma no el va fer servir ni jo tampoc, però us pot ajudar amb els més reticents a la verdura. 

Encenem el forn a 200º i comencem a farcir la pasta de canelons; personalment trobo que els més bons són els de tota la vida, els que s'havien de coure amb aigua bullint, però avui en dia prima la comoditat, i al mercat trobareu de tot tipus de pasta de canelons per fer servir, inclús els que tenen forma de tub, que són molt pràctics. Posem els canelons farcits en una safata per anar al forn, els cobrim amb beixamel i per sobre repartim el formatge emmental ratllat i enfornem uns 15 minuts; passat aquest temps, posem el grill per gratinar el formatge, uns 5 minuts, però no us despisteu no sigui que es torrin massa. Servim calents. 

27 comentaris:


  1. Anna; Uns espectaculars canelons, fets amb el mató d'aquesta marca. Jo la mantega i els formatges tant sols faig servir aquesta marca.
    Uns interessants canelons amb el toc del mató, sens cap dubte molt apropiats per a convidats i també per els de casa.
    Salutacions Anna¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vam descobrir gràcies a la MOntse de La Cuina de Mussola, i des d'aleshores que sempre el fem servir, inclús per substituir la ricotta.

      Elimina
  2. A mi m 'encanten els canelons d'espinacs... com pot ser que no n'haguéssis fet mai a casa???'

    PTNTS
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passava igual; gràcies als reptes, cuines coses que sinó no faries mai a casa.

      Elimina
  3. Puc venir a dinar...? quina bona pinta Anna! ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. NO han durat gaire...però els repetiré, segur!

      Elimina
  4. Quina recepta més ben triada!! els canelons d´espinacs son la meva debilitat.Petons,

    ResponElimina
  5. Mmm, canelons a la catalana!! Quina bona fila que fan, m'encanten!
    Que vagi bé Anna!
    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara només en queda per publicar els de carn, encara que no són massa el meus estil, però també són un clàssic.

      Elimina
  6. A qui no li agraden els canelons? Aquests fan una fila espectacular.

    ResponElimina
  7. Ep jo amb Mató no n'he fet mai, però pensant tampoc els he penjat al bloc!! Són bons, eh?
    Ptnts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot Jordi que és força "carnivor" se'ls va menjar, i va repetir!

      Elimina
  8. Són deliciosos i molt, molt suaus! De ben segur que repetiràs!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, el més complicat és farcir els canelons però compraré aquest en forma de tub i en plis els tindré preparats!

      Elimina
  9. quina pinta té aquesta recepta!, m'encanten els canelons d'espinacs. Moltes gracies per estar per aquí i participar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre és genial participar en el repte i descobrir nous blogs, o remenar entre els conegut, com el de la Gemma

      Elimina
  10. Hola Anna.
    Moltes gràcies per participar amb aquets canelons d'espinacs. Quan els vaig fer per primera vegada a casa, van arronsar el nas. I ara son ja un clàssic!!
    M'alegra que t'hagin agradat!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a casa van pel mateix camí.! Una abraçada!

      Elimina
  11. A mi els canelons d'espinacs casolans m'agraden molt més que els de carn! i amb aquesta pintassa que fan... m'apuntaria ràpid a dinar! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi han canelons de carn que són boníssims, però aquests són per repetir!

      Elimina
  12. Saps que no he menjat mai canelons d'espinacs!!! Lasagna sí, però canelons... com que de fet només menjo canelons quan vaig a casa i la meva mare fa els clàssics de tota la vida...
    Fins fa poc no podia comprar la pasta a Suïssa però ara ja la trobo i estic pensant que el primer cap de setmana que tingui temps m'hi posaré. Fan una pinta espectacular Anna!
    Molts petons reina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo al revés, a casa no he fet mai lasagna... encara que la veig molt més ràpid de fer i pràctica que no els canelons...hauré de provar la pasta de lasagna.

      Elimina
  13. Diuen "que en la varietat està el gust"
    Uns canelons per fer contens a tots els comensals.
    Bona recepta!!!!!!!
    Petons Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tocava de fer-los a casa, que a mi m'agraden molt...Petonets!

      Elimina