SlowSitges's Day

Dissabte passat, Rosamary del blog Alacartemenus, una persona optimista i vital, va ajuntar un grup d'amics bloguers per ensenyar-nos el Sitges més "Slow", el més compromès amb el moviment Slow Food. Aquest moviment va néixer en contraposició al menjar i estil de vida ràpids. Fomenta una cultura gastronòmica basada en aliments Bons, Nets i Justs: bons perquè aposta pels aliments de temporada, nets, perquè s'elaboren de manera respectuosa amb el medi ambient i justs, perquè els productors reben un preu equitatiu per la seva feina.

Per això vam començar la jornada a Can Girona, una masia a les afores de Sitges, l'última que sobreviu en una zona envoltada d'urbanitzacions de luxe. L'Agnès, una de les seves propietàries, lluita dia a dia per mantenir el llegat del seu avi, i per tirar endavant un nou projecte anomenat Sències, perquè, com a pagesos, l'Agnès i les persones que l'acompanyen en aquest projecte, no només estan compromesos amb conrear la terra de manera respectuosa amb el medi ambient, sinó també de dur a terme la important tasca de custodiar l'ecosistema que els envolta, i de preservar els coneixements i el patrimoni que ens hi han transmès les generacions que els han precedit; una important tasca, que ja està donant els seus primers fruits, com la incorporació en 'Arca del Gust d' SlowFood, del cigronet de l'Alta Anoia, una varietat en perill d'extinció de la qual han recuperat el seu conreu.

Vam conèixer també en Marcel, de la Finca Viladellops, situada en el Massís del Garraf, que ens va presentar uns vins que transmeten les característiques del sòl on es cultiva el raïm amb el que s'elaboren, un sòl que fa 50MM d'anys estava cobert pel mar- poden trobar fóssils passejant per les vinyes-, molt calcari i amb un ph baix, per l'alt contingut en carbonat càlcic, que fa que els seus vins siguin molt frescos, minerals i amb toc salí afavorit pel vent de la marinada que bufa els mesos d'estiu. Uns vins arrelats a la terra i al clima mediterrani.

A continuació ens van traslladar fins a edifici de l'Hospital Sant Joan Baptista, d'estil modernista, construït entre el 1910 i 1912, -actualment una residència per a la tercera edat-, on s'elabora l'autèntica Malvasia de Sitges. Va ser llegat a una ordre religiosa pel senyor Manuel LLopís, amb la condició que aquesta continués elaborant la tradicional Malvasia de Sitges, amb un raïm, una petita part del qual, es conrea dintre del recinte de l'Hospital, una 0,3 hectàrees, que converteixen aquestes vinyes en les últimes vinyes existents dintre del nucli urbà de Sitges. Actualment a banda de la clàssica Malvasia Dolça, elaboren també la Malvasia Seca, el Blanc Subur, un vi blanc jove sec monovarietal, i el Monembasia, un escumós també 100% malvasia. Les produccions són molt limitades i el convivium Slow Food Garraf Penedès ha vetllat des del anys 80 per ajudar a mantenir la producció de l'autèntica Malvasia de Sitges, convertint-la en el seu primer baluard en el territori (un baluard és un projecte a petita escala per ajudar a preservar un producte i el seu mètode d'elaboració peculiar). Altres cellers han recuperat el conreu de la vinya de malvasia a la comarca.



Per últim, van anar a dinar a La Salseta, en ple centre de Sitges, uns dels primers restaurants Slow Food de la península. Al capdavant dels fogons, Valen Mongay, un cuiner, membre de l'associació Slow Food, que aposta des de fa més de 25 anys pels productes de proximitat i el tracte directe amb el productor, i que és un gran defensor del patrimoni cultural i gastronòmic del territori.

I com diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí teniu retratats algun dels plats que vam poder assaborir durant el dinar a La Salseta, maridats amb les diferents varietats de Malvasia de Sitges. Un magnific colofó per un dia ple de grans trobades!

Endavant el moviment Slow Food!