Flors a la taula...per menjar-les

Aquest dissabte, i dintre de les activitats gastronòmiques programades per la Fira de Sant Isidre de Viladecans, vam assistir a una conferència sobre les flors a la cuina de la ma de Laura Carrera, creadora de l'empresa Flores en la mesa. Aquesta empresa no només conrea i comercialitza flors fresques per la cuina sinó que també produeix flors cristal·litzades; i que són les flors cristal·litzades? són flors fresques que es pinten amb clara d'ou i gelatina al bany maria -poden portar aromes afegits- i que s'empolsinen amb sucre blanc que a l'assecar-se dóna a les flors un acabat cristal·litzat, convertint-les en uns dolços eteris i exquisits.Vaig poder tastar les fulles de menta -em van recordar una versió millorada dels famosos After Eight-, i les roses, delicades i aromàtiques.
Van guanyar el premi al producte més innovador del Salón del Gourmet de l'any 2013.

Vaig assistir a la conferència perquè m'intrigava molt això de cuinar amb flors; sincerament pensava que només donarien un toc de color als plats, però no només donen color, sinó també aroma i sabor, inclús poden tenir propietats nutricionals con la calèndula que conté vitamines B i C. De fet, no és res de nou cuinar amb flors, el romans, per exemple, ja les feien servir a la cuina. No oblidem, que la carxofa, la coliflor i el bròquil són flors, al cap i a la fi, i que fem servir la flor de taronger com aromatitzant, i el safrà com a colorant. Però el que realment em sobta és que es puguin menjar flors que tenim al balcó o la terrassa de casa, com la begònia, el pensament o el clavell moro.

Cal dir que no totes les flors es poden menjar -passa el mateix que amb els bolets-; per exemple, una flor tan habitual al parcs i a les carreteres com el baladre és tòxic. A més, cal controlar d'on venen les flors. L'ideal seria conrear-les a casa o comprar-les en tendes especialitzades. Si són silvestres, cal conèixer la zona; que no hi hagin conreus propers que facin servir adobs químics o herbicides, ni tampoc que hi hagin granges a prop, ja que els purins poden contaminar els terrenys propers.

Si les cultivem a casa que siguin de llavors o d'esqueixos; si les comprem en una jardineria o garden, poden estar tractades, normalment per que estiguin més maques i lluentes; haurem de descartar les flors que estiguin obertes i esperar a una nova floració. També haurem de fer serveis remeis naturals contra les plagues i respectar els temps d'espera necessaris per evitar ingestes perjudicials per la salut. Això sí, les podem cultivar juntament amb les verdures i les hortalisses en els horts urbans. En última instància, les podem comprar en tendes especialitzades i de cultius ecològics.

De les flors, només hem de menjar els pètals; solen amargar tant les parts verdes com les parts de l'aparell reproductor. Es conserven bé al frigorífic uns tres dies aproximadament, i, per últim, com tot, cal fer-les servir amb mesura.

I ara algunes idees culinàries: la begònia té un punt àcid, que la fa ideal per acompanyar, per exemple, un peix a la planxa. Els pensaments són els més versàtils, pel seu gust més insípid, de manera que els podeu fer servir tant per una amanida, com per una crema o unes postres. La flor de l'allium, o de l'all, té un subtil gust a all, i té l'avantatge de que no es repeteix. La majoria de flors de plantes aromàtiques són comestibles, i és on es concentra el gust; proveu, per exemple de tastar la flor de romaní. La calèndula té un gust picant, mentre que el clavell és més aviat afruitat, i la flor del fonoll té un gust anisat....Tot un món de colors, aromes i gustos per descobrir!

Si voleu més informació us aconsello que feu una ullada a aquestes dues publicacions; a la de l'Ajuntament de Barcelona trobareu, a més, una relació de flors comestibles, en quins plats les podeu fer servir i inclús trobareu unes quantes receptes.


Iolanda Bustos, Restaurant La Calèndula. Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó.
Ajuntament de Barcelona. Apunts de jardineria -flors comestibles.

6 comentaris:

  1. a més de quedar molt boniques és cert que poden contribuir al sabor d'un plat. Estic intentant cultivar-ne unes quantes ecològiques al mini hort urbà, veurem si tenim sort!
    petons i bona setmana
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens explicaràs si tens surts, encara que amb el clima que tens serà més complicat, no? Una abraçada!

      Elimina
  2. Ostres Anna, ho sento... amb tants ponts aquest any vaig amb molt retràs amb els comentaris del blog...
    Ara acabo de veure les teves preguntes pel ruibarbre...
    M'ho poses molt difficil,,, crec que no hi ha cap altre sabor que s'assembli al del ruibarbre... La seva particularitat és que es pot menjar cuit unicament, i tant sols els talls, les fulles no. És molt àcid i demana que s'hi afegeixi sucre. La seva textura fa com fils que es desfan a la boca... és ...different, aquesta és la paraula que estava buscant!
    Si t'animes el més senzill es fer una compota (pots barrejar amb maduixes): neteges i talles el ruibarbre, al forn a 180º uns 25 minuts amb una mica de maicena, un copa petita d'aigua i sucre al gust. Mires que es desfaci com una compota i llest!
    Diuen que es pot menjar salat però encara mai ho he provat...a veure si m'animo!
    Ja em diràs. ben aviat pujaré més receptes perque això de tenir-lo a totes les parades em torna boja !
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, però és que soc negada en certes coses informàtiques, i no és la primera vegada que haig de repetir els comentaris perquè no es publiquen...Moltes gràcies per la informació! Si m'animo a provar-la, ja et faré cinc cèntims!..

      Elimina
  3. mmm molt bona entrada Anna! m'encanta el món de les flors i tot això que expliques m'atreu molt. Grácies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és que no en coneixia gairebé res sobre aquest assumpte i em va sorprendre gratament! És realment tot un món! Continuarè informant...Un petó!

      Elimina