Gastronomia i vins del Tarn (Midi-Pyrénées)

Fa uns dies a les instal·lacions de Le18Bcn, vam gaudir d'un taller de cuina típica de la regió del Tarn de la ma de Marie de l'Esprit Culinaire, acompanyat per una selecció de vins de la Denominació d'Origen Gaillac de la bodega La Bastide . L'acte va contar també amb la presència de representants de l'Oficina de Turisme del Tarn i de la ciutat d'Albí, que ens van fer una presentació  del seu important patrimoni artístic, cultural i natural.

El departament del Tarn està ubicat a la regió francesa de Midi-Pyrénées. La seva proximitat amb Catalunya -es pot arribar per autopista fins a la seva capital, Albí-, fa que el major nombre de turistes que visiten la zona siguin del nostre país.

Del Tarn destaquem la ciutat episcopal d'Albí, declarada patrimoni mundial de l'Unesco l'any 2010. La ciutat està estructurada al voltant de dues fortificacions medievals, la catedral de Santa Cecília, la catedral de maó més gran del món, d'estil gòtic, i el palau de la Berbie, seu actual del museu Toulouse-Lautrec, on s'ubica la major col·lecció pública d'obres d'aquest pintor post-impressionista, que va representar a les seves obres la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX. També era un reconegut gourman i cuiner. En el llibre l'Art de la Cuisine hi han recopilades algunes de les seves receptes més extravagants. Aquest any es celebra el 150è aniversari del seu naixement, i la ciutat d'Albí celebra tot un seguit d'actes commemoratius amb visites guiades als llocs on van nèixer i va viure.

Respecte a la seva gastronomia, al departament del Tarn destaquen l'ànec i l'oca; de fet aquests van ser els ingredients principals de l'esdeveniment gastronòmic a Le18Bcn; però hi han altres productes delicatessen con els alls rosa de Lautrec, el safrà o els embotits de carn de porc de Lacaune.

Els alls rosa de Lautrec són de gust suau i més dolços que els nostres; es solen cuinar sense pelar, al forn o a la paella. La família Carayol és productora d'all rosa a Lautrec i ofereix una amplia gama de productes naturals a base d'aquest ingredient (www.ailrosedelautrec.com)

El safrà també ha estat recuperat a la zona; de fet ja es cultivava a l'Edat Mitjana i fins al segle XVIII, quan va ser substituït pel blat per fer front a la terrible fam que en aquella època patia el país. Actualment hi han uns vint productors a diferents poblacions com Saint-Sulpice, Cordes-Sur-Ciel o Montredon, on es pot visitar la plantació de la família Boismartel en el mes d'octubre, coincidint amb l'època de floració del safrà, i on es pot adquirir aquest i altres productes elaborats amb safrà. (www.safrandutarn.com)

A Lacaune hi ha una important tradició d'elaboració de productes amb carn de porc, ja des del segle XIV. Els productes més coneguts, el Melsat o la Bougnette (www.tourisme-montdelacaune.com)

Com a plats típics, trobarem el Pot au feu - un potatge amb mongetes i salsitxes-, els raves sofregits amb fetge salat o els espàrrecs silvestres. Pels més llaminers, trobarem la Croustade, una mena d'empanada amb pomes o prunes, la Fouace, un pa vienès amb fruita confitada o les Gimblettes, unes rosquilles de llimona, sucre o sidra confitada. Entre els restaurant de la zona trobarem més d'una estrella Michelin.

Pel que fa als vins, la tradició vitivinícola de la zona es remunta a l'època dels romans. Avui en dia, la Denominació d'Origen Gaillac comprèn unes 2.500 hectàrees que agrupen més d'un centenar de bodegues particulars i 3 cooperatives, la més antiga d'elles, constituïda l'any 1949, la de La Bastide de Levis.

La zona gaudeix d'un clima oceànic alleugerit pel vent de l'Autan, que li permet tenir collites tardanes fins a finals de desembre.  Es conreen molts tipus diferents de raïm: com el Loin de l'Oeil (lluny de l'ull), que s'anomena així perquè el peduncle és molt llarg i el raïm creix molt separat de la vinya, el Mauzac, el Braucol o el Muscadelle.

Molt recomanables són els vins blanc joves, i el champagne elaborat amb el mètode ancestral, també anomenat mèthode gaillacoise, que segons expliquen va inspirar a Dom Perignon per elaborar el seu champagne. El mètode ancestral es diferencia del mètode tradicional en que el primer és de fermentació natural, perquè no li afegeixen llevat, i la fermentació és fa en l'ampolla i no en bóta. (ww.vins-gaillac.com).

El Tarn, un destí gastronòmic, enoturístic i cultural molt a prop de casa nostra!

Cap comentari