Focaccia de ceba (o fugazza argentina)

Aquest mes pel repte de Laura Real en la seva versió salada, Yolanda de Cocina de una bancaria estresada ens havia proposat de fer una fugazza o focaccia.

Com el llibre del que Yolanda treu les receptes és argentí -es tracta d'una recopilació de receptes de la marca Royal publicat a Argentina el segle passat-, hi ha vegades que les receptes no es fan igual per aquestes contrades, encara que s'anomenin de la mateixa manera; per això aquesta vegada he decidit, com fan sàviament altres companyes de repte, de fer una consulta a Internet per veure si la fugazza argentina és el mateix que la focaccia.

Pel que he pogut trobar per Internet, sembla ser que un immigrant genovès va crear a Buenos Aires una versió de la focaccia italiana, que tenia com a principal ingredient la ceba, la fugazza. També es diu que la massa de pizza i de focaccia són la mateixa però la primera és més prima que la segona, i la segona porta més oli i no porta tants condiments com la pizza.

En lloc de fer servir impulsor químic Royal, Jordi, que és un panarra, m'ha aconsellat que fes servir llevat fresc, de manera que la massa ha hagut de fermentar ( primer 45 minuts i després 30).
Els ingredients que he fet servir són els següents -per dos persones-:
  • 140 grams d'aigua tèbia
  • 30 grams d'oli d'oliva verge extra
  • 250 grams de farina de mitja força o panificable
  • 7 grams de sal
  • 10 grams de llevat fresc
  • 1 ceba -nosaltres hem fet servir una morada-
  • oli d'oliva per fregir la ceba i pintar la focaccia
  • sal Maldon i/o pebre mòlt
  • herbes de Provença o orenga
En un bol poseu la farina. Esmicoleu el llevat fresc, fregant-lo amb les mans i amb una mica de farina. Després aboqueu l'aigua, i amb una espàtula aneu barrejant els ingredients. A continuació incorporeu l'oli i barregeu bé. Poseu la sal i continueu barrejant els ingredients fins que es faci una bola. Aleshores la traieu del bol i la poseu sobre el marbre i la comenceu a amassar amb les mans aproximadament durant uns 10 minuts. Per saber si la massa està bé, agafeu un pessic de massa i l'estireu fins que faci una membrana; voldrà dir que és prou elàstica. Feu una bola, plegant-la sobre si mateixa, i la torneu a posar dins del bol, tapant-la amb un drap -millor si és un drap nou, que no desprengui cap olor-. Deixeu reposar la massa 45 minuts.

Aprofiteu per cuinar la ceba a foc fluix fins que transparenti.

Passat aquest temps enceneu el forn a 220º i agafeu una plata per anar al forn i la folreu de paper vegetal per enfornar. Agafeu la massa i la poseu sobre el paper vegetal i la comenceu a estirar per que agafi la forma d'un rectangle. Vigileu que la massa no us quedo molt fina, ja que la focaccia es caracteritza per ser més gruixuda que la pizza. Quan la tingueu estirada, la tapeu amb el drap, i la deixeu reposar cinc minuts. Passats els cinc minuts, la marqueu amb els dits, prement fort, i la pinteu amb oli d'oliva. Poseu per sobre la ceba, les herbes i la sal. Poseu sobre la massa una reixeta del forn, perquè quan la tapeu amb el drap, aquest no toqui la massa, i la deixeu reposar 30 minuts més.

Passat aquest temps poseu la massa al forn durant 20 minuts. Serviu la focaccia just acabada de sortir del forn.

14 comentaris:

  1. Me encanta la foccacia y esta tiene una pinta deliciosa! Te ha quedado muy rica! Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para ser la primera sí que ha salido buena! Seguiremos practicando, ja,ja!!

      Elimina
  2. Estupenda esta focaccia, te ha quedado genial¡¡
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y es tan fácil de hacer! Me será fácil aficionarme a hacerlas!

      Elimina
  3. Respostes
    1. L'hem acompanyat amb un vi blanc i hem fet un dinar 10!

      Elimina
  4. Te molt bona pinta, segur que està boníssim! Un petó maca!

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de continuar practicant, però Déu n'hi do!

      Elimina
  5. Quina bona pinta que té!!! ara mateix en menjaria un tall.
    Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més la massa és molt fàcil de fer! M'ha sorprès molt! Una abraçada!

      Elimina
  6. Sóc fan de la focaccia, molt més que de la pizza! I amb ceba, boníssima i molt gustosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins ara a casa sempre fèiem pizza però ara al tastar la focaccia tenim el cor dividit, ha,ha...

      Elimina
  7. M'encanten les focaccies, i les que porten ceba per damunt són les meves preferides ;). A més si en sobra i la congeles tallada després et pots fer uns entrepans de vici!! un petó i bones festes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff sembla bó això! m'ho apunto....una abraçada!!

      Elimina